El passat 7 de gener, Espanya arribava als 2 milions de contagis des de l’inici de la pandèmia. Hui, un mes més tard, sobrepassarà els tres milions. L’últim milió de casos, ha vingut acompanyat d’unes 11.000 defuncions, totes elles després de Reis i quan les vacunes ja estaven començant a ser administrades.
Este cap de setmana, el Ministeri de Sanitat va afegir 909 noves morts, la xifra més alta de defuncions des de la primera onada. Després d’arribar als 2.989.085 casos des del mes de març, i amb nivells d’hospitalització i UCI disparats, tots ens preguntem si la incidència d’esta pandèmia anirà baixant en algun moment o si tornarà un nou confinament com en la primavera passada.
La necessitat de prorrogar les mesures restrictives
«En este moment, amb les mesures restrictives en vigor, el ritme de contagis és decreixent, un fet que significa que la corba de casos totals s’anirà aplanant a poc a poc. Si es manté de manera continuada l’efectivitat de les mesures, es produirà una estabilització a finals de març, arribant a aproximadament tres milions i mig de casos totals», explica al diari ‘El Mundo’ l’expert Antonio Guirao, investigador de la Universitat de Múrcia. «Dit d’una altra manera, en el millor escenari, encara sumarem un altre mig milió de casos», confessa.
«Però això serà així si es prorroguen les mesures no només fins a finals de març, en arribar a nivells d’incidència de quasi zero, sinó també després, perquè l’efecte de tallafocs de la vacunació no serà significatiu abans d’abril o maig», apunta Guirao. Si es relaxen les mesures, advertix, «tindrà com a conseqüència un número de casos més gran». La velocitat de transmissió és actualment de 0,85. «Si augmenta lleugerament, a 0,95, sumariem un altre milió de casos fins a finals d’abril».
«Em tem que arribarem als quatre milions de casos a la primavera»
Per Nadal, la velocitat de transmissió va superar l’1, la xifra que marca l’alerta dels contagis. «Hem vist que s’han relaxat les mesures cada volta que els contagis han disminuït, això provoca que el ritme de caiguda es frene o fins i tot que hi haja rebrots. Així que em temo que arribarem als quatre milions de casos a la primavera», indica Guirao, a la volta que apunta un problema a la vista: «Si les noves variants del virus es fan dominants, estes xifres seran encara molt pitjors».
«L’elevada incidència que encara tenim és el caldo de cultiu perquè les noves variants es propaguen i es facen dominants. En haver-hi molta incidència, encara es produïxen molts contagis i, per tant, estes noves variants, com la britànica, en ser més contagioses es van estenent de pressa», explica Guirao.
A més contagis, més mutacions
Les noves variants del coronavirus fan més complicat el control de la pandèmia, i les elevades incidències allarguen les opcions de què sorgisquen noves variants. «Dit simplement, una transmissió més gran produïx una oportunitat més gran per a l’evolució de noves soques», apuntava fa uns dies un grup de científics a la revista ‘Virulence’.
«Amb més virus a la població, hi ha una probabilitat més gran que el virus mute i que evolucione en una variable més virulenta», assenyalava al citat mitjà Cock Van Oosterhout, catedràtic de Genètica Evolutiva a la Universitat East Anglia i primer firmant de l’informe mèdic.
La velocitat de transmissió, que fixa l’evolució de la pandèmia, està relacionada, segons Van Oosterhout, en tres factors: «la taxa de contacte entre persones infectades, l’eficiència de la transmissió i el temps que el positiu roman infectat».
A demés, abans d’arribar a això podrien sorgir problemes com l’expansió total de la variant britànica.
«La variant britànica pareix tenir entre un 40% i un 70% més de transmissibilitat, i això implica un número reproductiu major d’1. Els casos de la variant britànica ara mateix estan eclipsats. Però en unes setmanes, si es confirma la tendència, la variant britànica es deixarà vore i podríem tenir l’epidèmia de nou en un creixement accelerat cap a una quarta onada que, donades les taxes de creixement que coneixem, passaria cap a la primavera».
