18.8 C
València
Diumenge, 7 desembre, 2025

Puig exigeix ​​a Europa que faça controls sanitaris als cítrics de Sud-àfrica

 

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha afirmat que la reunió mantinguda aquest dimecres a Brussel·les amb la directora general per a la Salut i la Seguretat Alimentària de la Comissió Europea, Sandra Gallina, ha permés fer “un pas important” per aconseguir que s’aplique el tractament en fred als cítrics que importa la UE de Sud-àfrica.

Ximo Puig s’ha pronunciat en aquests termes després de la trobada que, juntament amb una delegació integrada per representants del sector citrícola de la Comunitat Valenciana, ha mantingut a Brussel·les amb la responsable de la Comissió Europea en matèria sanitària.

El president ha subratllat en aquest sentit que la directora general ha sortit de la reunió tenint “més clar que mai” que resulta una “urgència” actuar contra els problemes de plagues generats per la manca de control fitosanitari a les importacions procedents de Sud-àfrica.

La delegació valenciana encapçalada pel president ha comptat a més a més amb la presència de la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà; l’ambaixador representant permanent adjunt davant de la UE, Raúl Fuentes, i l’eurodiputada Immaculada Rodríguez-Piñero. Per part del sector citrícola, han acompanyat el president, responsables d’Intercitrus i Comité de Gestió de Cítrics, AVA, Unió de Llauradors, Asaja-Alicante, UPA i cooperatives agroalimentàries.

Tal com ha assenyalat el cap del Consell, tant la Generalitat com el conjunt del sector i el mateix Govern central, a través de la Representació permanent davant de la UE, “han plantejat clarament a la màxima autoritat sanitària europea que aquest és un problema de seguretat alimentària”, i la representant comunitària ha sortit “convençuda” de la necessitat d’actuar de manera “urgent”.

“Tenim una situació en què el camp a la Comunitat Valenciana està patint unes plagues que venen de fora i que la UE ha de frenar de la manera més ràpida que siga possible”, ha indicat Puig, que ha insistit que el que està en joc és “garantir la seguretat alimentària dels ciutadans de la UE”.

 

Principi de reciprocitat

 

Ximo Puig ha exigit que s’aplique a més el principi de reciprocitat per establir uns controls que el sector citrícola de la Comunitat Valenciana ja s’està aplicant en les exportacions a mercats com el nord-americà i que, com ha subratllat el president, fins i tot Sud-àfrica accepta per introduir els seus productes allà on se li exigeix.

Per això, ha considerat una “fita important” la trobada celebrada a Brussel·les per reivindicar l’establiment del tractament en fred als productes citrícoles que importe la UE de països tercers. “Hui el sector citrícola europeu ha estat representat per la veu dels productors valencians”, ha indicat Puig, que ha remarcat que es tracta, per tant, d’un problema que va més enllà de la Comunitat Valenciana.

A partir d’ara, la Generalitat, de la mà del sector, continuarà insistint amb “total rotunditat”, a l’àmbit tècnic, articulant solucions, i en el pla polític, accelerant “al màxim” la “pressió” per obtenir un ampli acord recolzat pel conjunt dels Estats membres.

Ximo Puig ha defensat que no es pot produir un debat “a dos nivells” en què impere el criteri “econòmic”, d’abaratiment de preus, plantejat per alguns països europeus del Nord, en detriment de la salut de la ciutadania europea.

En aquest sentit, s’ha mostrat convençut que la postura plantejada a Brussel·les per la delegació valenciana, exposada davant Sandra Gallina amb “arguments sòlids i solvents”, representa “un pas endavant important” que podrà tenir efecte abans de l’inici de la propera campanya citrícola sud-africana.

“Cal buscar una solució global, i no només per Sud-àfrica, sinó perquè no compleixen els reglaments fitosanitaris” marcats amb estàndards europeus. “La prioritat és la sanitat”, ha insistit.

Últimes notícies

John Korir s’imposa amb autoritat en la Marató de València

John Korir ha guanyat la 45 edició de la Marató de València amb 2.02:25, tercera millor marca mundial de l'any. La victòria s'ha construït amb un canvi de ritme decisiu en el km 25.

Jepkosgei firma la millor marca mundial de l’any i bat el rècord de la Marató de València

Joyciline Jepkosgei es va imposar amb 2.14:00 en la 45 edició, rècord de la prova i millor marca mundial de 2025. Peres Jepchirchir va ser segona i Meritxell Soler novena.

L’aeroport de Castelló bat el seu rècord anual en superar els 304.000 passatgers

La infraestructura ha aconseguit 304.493 usuaris en el que va de 2025 i ha superat un mes abans la meta de 300.000. El trànsit creix un 16% l'any i un 10% al novembre, amb 14 rutes operades i més oferta prevista per a 2026.

Detingut a Madrid per robar l’exclusiva bicicleta d’un pilot de MotoGP a Cheste

Detingut a Madrid un home de 44 anys pel robatori de l'exclusiva bicicleta d'un pilot de MotoGP durant el GP de Cheste. La bici, valorada en 15.000-20.000 euros, es va rastrejar amb cambres.

Aire net, connexió social i teixits intel·ligents per a ciutats més habitables

Centres tecnològics valencians desenrotllen recobriments que depuren l'aire, tèxtils i mobiliari amb sensors i una plataforma que combat la soledat dels majors.

Milers d’atletes prenen València en la vespra d’una Marató que vol ser el més ràpid de 2025

València viu una jornada prèvia d'entrenaments i últims ajustos abans de la Marató, amb 36.000 dorsals i la meta de liderar els temps mundials de 2025.

Marcelino advertix que és impossible mantindre el ritme actual del Vila-real

Després del 2-0 al Getafe, Marcelino va rebaixar l'eufòria: va afirmar que el seu equip no pot sostindre este ritme de punts i que l'objectiu passa per competir per la quarta plaça.

Feijóo deixa en mans de Mazón la seua renúncia a l’acta de diputat

Alberto Núñez Feijóo ha sostingut que renunciar a l'escó és una decisió que correspon a Carlos Mazón i confia a tancar el seu relleu a la Comunitat Valenciana abans de cap d'any. També s'ha desmarcat de les versions sobre la DANA en afirmar que es va assabentar alhora que la premsa.