Irene, una xiqueta de 14 anys, té Covid-19 persistent, i és que es va contagiar d’esta malaltia a finals de setembre juntament amb sa mare. Després d’estar dos setmanes malalta amb símptomes lleus, la malaltia va començar a remetre en la mare. La filla continuava tenint sensació de fatiga i maldecaps, a demés, de continuar donant positiu en les PCR que des del centre mèdic li continuaven fent. «No podia fer vida normal, estava sempre molt cansada i vaig deixar d’anar a l’institut», explica Irene.
Amb només 14 anys, la jove valenciana de la localitat de Requena, en la comarca d’Utiel (València), porta ja uns mesos arrossegant les seqüeles que li ha desencadenat el coronavirus en la seua salut, «En classe em costa concentrar-me i he hagut de deixar de fer ballet perquè em canse i em fa bastant de mal», comenta.
«Intente fer vida normal, però el dolor m’ho impedix»
I és que tal com explica la jove, els símptomes li arriben a «onades», alguna cosa que li atabala bastant, ja que, en les diferents visites que fa a l’hospital, els metges no detecten res en les proves que li fan, i al principi assenyalaven que podia ser una classe de resposta psicològica a la malaltia. «La gent no ho entén, ella està malament, no és que exagere els dolors», assegura Mercedes, mare d’Irene.
El cas de la valenciana va ser un dels primers casos de Covid-19 entre adolescents. «No se sabia res. Però van començar a aparéixer més afectats entre adults, també entre gent de la seua edat i ja li van diagnosticar Covid-19 persistent», explica sa mare Mercedes.
Sense un tractament eficaç de moment i amb el diagnòstic donat per part dels sanitaris corresponents, la menor tracta de recuperar la seua vida, encara que en els últims dies han aparegut per primera volta les enrampades musculars. «No saben el que et passa i no poden fer res. Només em donen uns compostos de medicina natural per a millorar el meu sistema immunitari», lamenta.
El virus de manera persistent entre els 12 i els 16 anys
Encara no existixen xifres definitives, però és una realitat que els mateixos pediatres reconeixen que cada volta es detecten més casos de coronavirus persistent en menors d’entre 12 i 16 anys. «A pesar d’haver passat setmanes o mesos, persistixen en el temps símptomes com a cefalees, dolors musculars, problemes de somni o irritabilitat», comenta Fernando García, president de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i d’Atenció Primària.
Esta classe de malaltia requerix en qualsevol cas d’un tractament multidisciplinari que, a demés d’analgèsics com a afegit, requerix en molts pacients l’atenció psicològica i fisioterapèutica. «Afecta al rendiment escolar i a les relacions amb els seus companys, generant problemes en el col·legi. També han d’acudir al fisioterapeuta per a mitigar els dolors musculars», assegura el pediatre.
Si fem referència a les mateixes seqüeles desencadenants d’esta classe de malaltia, segons l’opinió d’experts especialitzats en això, estes no estan relacionades directament amb la virulència del Covid-19, ja que hi ha jóvens que les sofrixen tot i haver estat contagiats i ser asimptomàtics al virus o haver passat la malaltia amb molèsties molt lleus. «Afortunadament no hi ha tants casos com en adults, però tenim el mateix problema, no podem tractar-la com voldríem. Al final, és el temps el que el cura», assenyala García.
D’altra banda, els afectats, que comencen formar part d’associacions, reclamen la creació d’unitats de seguiment pediàtric. «Entenem que és una malaltia nova, que no hi ha cura, però demanem que hi haja empatia i un acompanyament als pacients», afirma Mercedes.
