Els centres educatius han encetat el curs escolar amb l’obligació d’adaptar-se a unes condicions meteorològiques cada volta més extremes, entre onades de calor, inundacions i risc d’incendis, mentres la comunitat educativa critica que les mesures posades en marxa continuen sent provisionals i insuficients per a garantir la seguretat i el benestar de l’alumnat.
La setmana ha començat amb classes a ple setembre i amb el record molt recent de les altes temperatures que van marcar el final del curs passat, en juny, quan una onada de calor intensa i prolongada va obligar molts centres a reorganitzar horaris i activitats. A això s’ha unit ara l’amenaça de fortes pluges, que ha mantingut en alerta els últims dies les comunitats mediterrànies, dos anys després de la dana que va colpejar València.
En este context, el passat mes de juliol el Consell de Ministres ha aprovat una proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per a repartir 200 milions d’euros entre les autonomies. L’objectiu és impulsar mesures de climatització i eficiència energètica en col·legis i instituts, encara que esta inversió arriba després de diverses iniciatives autonòmiques que la comunitat educativa considera clarament insuficients.
La responsable de l’àrea d’incidència política de l’ONG Educo, Paula San Pedro, calcula que les actuacions que es financen amb estos 200 milions probablement no s’implantaran fins a l’inici del curs 2027-2028. Per això remarca la importància que els coles es convertisquen en un ‘refugi de continuïtat climàtica, alimentària i educativa’ per a l’alumnat.
Segons explica, este canvi de model exigix plans d’autoprotecció en tots els centres. Estos plans es basen en un anàlisi detallat de cada escola, on s’avaluarien els riscos externs relacionats amb calor extrema, inundacions o incendis i es definirien protocols d’actuació clars per a cada situació.
Les onades de calor
En l’inici de curs, la Comunitat de Madrid ha anunciat una inversió de 1.240 milions d’euros per a millorar la climatització, l’eficiència energètica i l’accessibilitat en quasi 1.400 centres educatius públics. Este compromís arriba després de mesos de queixes de l’oposició, els sindicats educatius i diverses organitzacions, que denunciaven aules sufocants i condicions poc saludables.
Canàries ha optat per un programa pilot basat en la mesura en temps real. Ha instal·lat 240 sensors tèrmics en 120 coles que permeten analitzar l’impacte directe de les altes temperatures sobre les aules i els espais comuns, i ajustar millor les decisions.
En Andalusia, la resposta ha sigut sobretot organitzativa. En 2024 s’ha aprovat un protocol general que permet als centres flexibilitzar l’horari de l’alumnat i autoritzar eixides anticipades quan es disparen els termòmetres, per a reduir l’exposició a les hores més caloroses.
Malgrat això, el responsable de Medi Ambient de CCOO Educació, Rafael Páez, alerta que la simple instal·lació d’aires condicionats no és una solució estructural. Segons assenyala, ‘és un pegat que no resol el problema’, perquè sense un bon aïllament tèrmic dels edificis ‘tampoc tindria molta lògica’ multiplicar estos aparells.
Incendis, inundacions i la petjada de la dana
L’adaptació no se limita al calor. En zones com les Illes Balears, l’administració educativa ‘ha entés que no és només estrès tèrmic, sinó també inundacions, impermeabilització i elevació dels equips davant de les riuades’, destaca Paula San Pedro sobre el protocol d’emergències meteorològiques que està previst que entre en vigor este setembre.
En 2025, la Comunitat Valenciana va plantejar també un protocol d’actuació per a garantir la continuïtat de la formació quan es produïxen suspensions temporals de classes per alertes meteorològiques. L’objectiu era evitar interrupcions llargues i protegir l’educació en episodis extrems.
No obstant això, els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) han advertit esta setmana de les ‘greus deficiències’ que encara presenten molts coles en la coneguda ‘zona zero’ de la dana de València de 2024. Recorden que la situació continua sent molt precària en diversos municipis afectats.
Els CLER han subratllat que quasi 3.000 estudiants de Massanassa, Alfafar, Paiporta i Catarroja han tornat a classe en barracons. La Conselleria d’Educació encara no ha iniciat les obres de reconstrucció dels centres destruïts per les riuades, fet que prolonga una solució provisional que s’allarga en el temps.
A més, estos comités afirmen que es planteja reconstruir els centres en ubicacions que s’han demostrat altament inundables. A parer seu, ‘posa en entredit la seguretat a llarg termini de tota la comunitat educativa’ perquè els nous edificis continuarien exposats al mateix risc.
Davant d’esta realitat, Rafael Páez considera necessari repensar el disseny dels edificis escolars. Proposa garantir accessos segurs a plantes altes, reforçar els pilars i preveure una vegetació al voltant capaç d’ajudar a retenir l’aigua en episodis de pluges torrencials.
Però estes mateixes solucions poden generar nous riscos. Els arbres i matolls podrien propagar el foc en cas d’incendi forestal pròxim als centres. ‘Parlem d’alguna cosa que ve de fora i no tot el món està preparat ni sap com reaccionarà davant d’estos incendis’, reflexiona Páez, que afig que els edificis ben aïllats podrien actuar com a cortafoc.
Crítiques a les mesures i falta de planificació
La presidenta de la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos (Ceapa), María Sánchez, assegura que ‘la situació és pràcticament la mateixa que en juny’. Critica que l’estiu no s’aprofita ‘per a climatitzar ni dotar els centres de l’equipament necessari per a combatre la calor’.
Páez coincidix que a curt termini no es veu una perspectiva clara de canvi i advertix que ‘l’any que ve serà encara pitjor’. Per això considera que ‘cal començar a actuar pensant en el futur’ i planificar infraestructures i protocols amb visió de llarg recorregut.
En la mateixa línia, el president del sector nacional d’educació de la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF), Mario Gutiérrez, subratlla que, malgrat els anuncis de les administracions educatives, ‘la situació és la mateixa que la d’anys anteriors’. A més, sosté que les actuacions solen ser ‘de cara a la galeria’, perquè la finançació hauria de tindre un calendari concret i estable per a ser realment efectiva.
Les veus de famílies, sindicats i ONG coincidixen a reclamar menys pegats i més planificació estructural. Demanen que els coles siguen espais segurs davant del calor, les inundacions i els incendis, i que l’adaptació al nou clima siga una prioritat real i no només una successió d’anuncis puntuals.
