Compromís ha denunciat que diverses mesures impulsades per governs autonòmics de PP i Vox sobre les ajudes a la vivenda, que exigixen almenys 10 anys d’empadronament, vulneren el que ha establit el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que impedix que este període siga superior a cinc anys.
Segons ha explicat l’eurodiputat de Compromís, Vicent Marzà, PP i Vox han aprovat en la Comunitat Valenciana una normativa que considera il·legal. Atribuïx esta qualificació al contrast entre les noves exigències autonòmiques i la doctrina europea recent sobre els requisits de residència.
Consulta de Marzà a la Comissió Europea
Marzà ha recordat que va preguntar al comissari europeu d’Afers Interns i Migració, Magnus Brunner, si els canvis que estan aplicant governs autonòmics liderats per PP i Vox en els criteris d’accés a prestacions públiques i a la vivenda respecten la legislació europea. Ha assenyalat que moltes d’estes mesures es basen en la denominada ‘prioritat nacional’ i ha posat com a exemple el cas d’Aragó.
En la seua resposta, Brunner ha detallat que les persones residents de llarga duració en la Unió Europea tenen garantida la igualtat de tracte amb els nacionals de l’Estat membre on viuen. Esta igualtat inclou prestacions de la Seguretat Social, ajudes d’assistència social i de protecció social, així com els procediments per a accedir a una vivenda.
En este context, el comissari europeu ha assenyalat que el Tribunal de Justícia de la UE ha aclarit que els Estats membres ‘no poden imposar unilateralment un requisit de residència més llarg que el període de cinc anys’. Per tant, qualsevol condició que supere este llindar s’allunya del marc fixat per la jurisprudència europea.
Brunner també ha afegit que ‘una política que establisca una “prioritat nacional” per als nacionals dels Estats membres ha de complir les normes de la Directiva 2003/109/CE, que establix la igualtat de tracte entre els ciutadans nacionals i els titulars de l’estatut de resident de llarga duració’. Segons el comissari, estes garanties són un element central del règim europeu aplicable a la residència de llarga duració.
Impacte en la llei aprovada a les Corts Valencianes
A partir d’esta contestació, Marzà ha preguntat al comissari europeu quines accions té previst emprendre respecte a la Llei de mesures fiscals aprovada en les Corts Valencianes el 31 de juliol de 2026. Ha destacat que l’article 45 d’esta norma exigix que, per a rebre ajudes a la vivenda, les persones acrediten almenys 10 anys d’empadronament continuat en la Comunitat Valenciana.
Per a l’eurodiputat de Compromís, esta clàusula entra en col·lisió directa amb el límit màxim de cinc anys que el Tribunal de Justícia de la UE ha reconegut. Considera que la regulació valenciana, igual que altres normes autonòmiques basades en la ‘prioritat nacional’, pot discriminar residents de llarga duració procedents d’altres països de la Unió.
Marzà ha remarcat que la resposta de Brunner reforça els arguments de Compromís contra estes polítiques. Ha insistit que els criteris d’accés a la vivenda i a altres prestacions públiques han de respectar la igualtat de tracte que establix el dret europeu, especialment per a les persones amb residència de llarga duració.
