L’emprenedora Anna Cejudo sosté que la intel·ligència artificial aporta novetat, però no substituïx l’originalitat ni la creativitat humanes. El seu missatge no rebutja la tecnologia, sinó que la col·loca en el seu lloc: una palanca per a accelerar processos i personalitzar experiències, sempre amb criteri i supervisió.
Cejudo és cofundadora de Founderz al costat de Pau Garcia-Milà, una plataforma de formació en IA amb 250.000 alumnes en línia en més de 50 països. Nascuda en 2020 amb el suport de Microsoft, la iniciativa busca adaptar l’educació al context de la IA mantenint a la persona en el centre. L’objectiu és fer l’aprenentatge més eficient sense reemplaçar el rol del docent, alguna cosa que la directiva considera essencial per a preservar la qualitat i el pensament crític.
Amb una plantilla de 60 especialistes, majoritàriament a Espanya i amb equips també a Mèxic i Colòmbia, Founderz usa IA per a hiperpersonalizar l’experiència de cada alumne. Eixa personalització s’ajusta de manera setmanal al seu perfil i disponibilitat, la qual cosa permet adaptar itineraris, dosificar el ritme i prioritzar continguts sense perdre el seguiment humà. La proposta deduïx que el valor diferencial no és la ferramenta en si, sinó com s’integra en un mètode docent que acompanya i corregix.
La IA com a suport, no com a substitut
Per a Cejudo, la IA ha de funcionar com a col·laborador: ajuda a fer més, no a deixar de fer. La tecnologia agilitza tasques i oferix primeres versions útils, però no pot reemplaçar els coneixements ni el criteri expert necessaris per a un bon resultat. Quan s’usa sense control, advertix, l’efecte pot ser negatiu i repercutir en l’experiència del client amb una marca. D’ací la necessitat de combinar automatització amb revisió humana i de formar equips capaços d’interpretar i millorar les eixides de l’algorisme.
En el seu repàs com a emprenedora, la cofundadora de Founderz resumix que l’èxit es construïx amb fracassos i xicotetes victòries. Entre els seus consells destaca arrancar els projectes encara que no estiga tot perfectament controlat, perquè esperar massa obri la porta al fet que uns altres s’avancen. També subratlla la coherència entre el que es predica i el que es fa, i la importància de contractar amb calma i, si és necessari, tallar ràpid amb els qui no encaixen per a protegir la cultura de l’equip i evitar que el malestar es contagie.
Ocupació, formació i implantació en empreses
En un debat compartit, Eloy Licerán va apuntar que la IA destruirà moltes ocupacions, però també generarà uns altres, en un context on les revolucions arriben cada vegada amb menys temps entre l’una i l’altra. La conseqüència directa és la necessitat d’actualització contínua i d’aprenentatge pràctic perquè professionals i empreses s’adapten sense quedar-se arrere.
La jornada va incloure taules sobre com passar de start-up a empresa consolidada i sobre eficiència operativa i finances en temps d’IA, amb la participació de referents de l’ecosistema. La idea de fons va ser traduir experiència real en estratègies aplicables per a créixer de manera sostenible, connectant tendències amb oportunitats de finançament.
En la part més operativa, es va insistir a identificar processos repetitius i tasques d’alt volum com a punt d’entrada a la IA. Començar per una cosa xicoteta permet mesurar impacte, ajustar i abordar resistències internes, un pas clau quan equips i hàbits ja estan assentats. També es va posar el focus en la comunicació interna per a alinear expectatives i en el paper dels comandaments intermedis com a facilitadors del canvi.
A més, es van abordar oportunitats d’inversió en companyies d’alt potencial, en una conversa moderada per un directiu d’una empresa del sector aeroespacial. La conclusió que sobrevola la trobada és clara: la IA accelera i personalitza, però l’originalitat i la direcció estratègica continuen sent humanes. D’eixe equilibri depén que la innovació es traduïsca en valor durador.
