El passat 28 del passat mes d’abril a tota Espanya vam patir una apagada o un apagó que ens deixà sense llum elèctrica unes quantes hores, en uns llocs més, en altres menys, sense trens, sense ascensors i sense poder traure diners dels caixers dels bancs. Les autoritats ja esbrinaran les causes i exigiran les possibles responsabilitats, si cal, esperem. És la primera vegada que passa un fet aixina en la península Ibèrica. És un esdeveniment verdaderament històric. Però, com que esta columneta va més de qüestions lingüístiques, ens centrarem més en els noms que rep eixe succés i els seus possibles significats.
L’‘acció d’apagar-se les llums a causa d’una interrupció en el subministrament elèctric’, ‘interrupció passatgera del subministrament d’energia elèctrica’, la majoria de diccionaris del valencià-català la denominen apagada. Recorde haver-li sentit dir a ma mare “Ahir vam tindre una apagà de llum en totes les cases”, o frase semblant, però la veu apagó és la més utilitzada actualment en el llenguatge oral. I és normativa i registrada en el Diccionari normatiu valencià. Algú, des de dilluns, quan se’n va anar la llum, s’ha afanyat a aclarir que apagó és un castellanisme i que la paraula més correcta és apagada. Possiblement, l’ús de l’apagó procedix del castellà, però morfològicament és una veu ben valencianocatalana, com dragó, tragó, vagó i altres de pareguda terminació com baló, baró, barracó, batalló, blasó, canaló, cartabó, escalafó, escaló, pantaló, saló, tacó, taló, tots estos vocables acabats en -ón en castellà.
I tenim l’apagada informativa o apagó informatiu, també denominat silenci informatiu, que es referix a la censura de notícies relatives a un determinat assumpte per part dels mitjans de comunicació de masses. Apagada de premsa és una expressió similar, però referida únicament als mitjans de caràcter imprés.
Una apagada informativa o apagó informatiu pot ser voluntari i acceptat pels mateixos mitjans o pot ser forçat pel govern i/o Estat, el qual finança l’empresa i impedix que es convertisca en autònoma. Este suport condiciona els continguts dels mitjans de comunicació de masses i exercix una censura, oferint solucions pròpies a les necessitats comunicatives dels sectors populars.
El tema és objecte de controvèrsia, especialment en temps de pau, ja que alguns ho consideren un mètode vàlid de desinformació i altres, una violació dels drets humans i repressió de la llibertat d’expressió.
I a vore si no tenim més apagons o apagades de llum. Ni tampoc de cap tipus d’interrupció d’informació, que en realitat siga censura, que de quan en quan, haver-n’hi, n’hi ha. I no cal bandejar apagó, que és ben normatiu. I tampoc apagada, òbviament.
