VALÈNCIA, 24 (EUROPA PRESS)
El síndic de Compromís a Les Corts Valencianes, Joan Baldoví, ha fet efectiva la seua personació davant de l’Audiència Nacional com a «afectat per l’espionatge instigat fa uns anys pel Govern estatal del PP a polítics de l’oposició», segons ha anunciat.
Recentment va transcendir que la Unitat d’Assumptes Interns de la Policia Nacional havia informat al jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, que examina si es van realitzar investigacions extrajudicials a polítics de Podem per ordre de la cúpula del Ministeri de l’Interior, que durant els anys 2015 i 2016 es van realitzar consultes en bases policials sobre 55 diputats que van formar part de les seues candidatures a les eleccions generals. En esta etapa, Podem i Compromís van confluir i Baldoví va formar part de la llista per la Comunitat Valenciana.
«Fa unes setmanes vaig conèixer que havia sigut espiat pel govern del Partit Popular i m’he personat. Ho faig perquè tot el pes de la llei recaiga sobre els que van fer un ús partidista, indigne i antidemocràtic de les institucions i de la policia», explica el parlamentari valencià en un comunicat.
I recalca: «Seguisc esperant que el Partit Popular demane disculpes a la ciutadania i assumisca la seua responsabilitat per un dels casos de corrupció més greus que poden passar en democràcia: l’espionatge a representants del poble pel simple fet de no recolzar en el govern», ha afegit el síndic de Compromís.
«PRÀCTIQUES ANTIDEMOCRÀTIQUES»
Des de la coalició incidixen que el nom de l’actual síndic de Compromís a Les Corts i representant de Compromís al Congrés dels Diputat quan es va produir el suposat espionatge figura en la relació de polítics de l’oposició als quals se’ls van aplicar estes «pràctiques antidemocràtiques». «L’espionatge policial es va produir el 2016 per part de la direcció de la Policia Nacional i del Ministeri de l’Interior durant el govern del Partit Popular», apunten.
En este context, des de Compromís es considera que «l’espionatge a representants triats democràticament pel simple fet de no formar part de la majoria del govern d’eixe moment s’enquadra en l’ànim evident d’usar el poder de l’Estat per a subvertir la voluntat popular mitjançant campanyes de difamació».
