L’ex inspector cap dels bombers del Consorci Provincial de València, José Miguel Basset, ha assegurat en la seua segona compareixença com a testimoni en la causa que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre que se li van donar moltes voltes al text del Es-Alert i que el motiu del retard han d’explicar-lo els qui el van gestionar.
Basset, que va ser comandament operatiu durant l’episodi, ha acudit al jutjat de Catarroja per a completar la declaració que va quedar pendent. Ha recordat que va proposar al subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, un text per a l’avís al voltant de les 18.15 i ha dit que desconeix el circuit que va seguir eixa proposta. Al seu juí, va haver-hi un retard, encara que ha precisat que és una percepció personal.
Debat i canvis en el text de l’avís
Qüestionat sobre si va discutir amb Suárez el contingut del missatge, ha descrit un intercanvi d’idees molt curt, d’uns cinc minuts. Ha defés que l’avís havia d’incloure informació més precisa: entenia que la indicació de pujar a plantes elevades no bastava i va advocar per afegir la recomanació de mantindre’s en els domicilis. Finalment, les dos opcions es van descartar i es va optar per evitar qualsevol tipus de desplaçament, un text del qual s’ha desmarcat en seu judicial.
Eixa redacció, ha vingut a suggerir, prioritzava impedir moviments en carretera o a peu, però podia resultar imprecisa per als qui ja estaven en vivendes exposades o en zones inundables, al no oferir pautes específiques d’autoprotecció dins de la llar.
Basset també ha admés que no va ser conscient de la magnitud del desbordament del barranc de Poio fins a les 21.30 o 22.00 d’eixe 29 d’octubre, quan, en la seua opinió, ja no es podia fer res. Per a llavors, l’episodi estava plenament desbordat i el marge de maniobra per a mesures preventives era mínim.
Falta de dades i dubtes en la direcció
Segons ha exposat, amb la informació disponible de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i l’Agència Estatal de Meteorologia era impossible preveure el que va ocórrer. Al seu entendre, van faltar dades granulars sobre la pluja acumulada en cada punt i, a més, no hi havia especialistes per a analitzar-los perquè no es va arribar a constituir formalment un grup de seguiment del risc. Eixa absència, ha raonat, limita la capacitat d’anticipació i dificulta afinar els missatges públics.
Preguntat pels coneixements tècnics de la exconsellera Salomé Pradas i dels seus predecessors, ha indicat que només recorda un secretari autonòmic amb eixe perfil, la qual cosa, en la seua visió, condiciona la interpretació tècnica a la sala de coordinació.
Sobre l’arribada del llavors president, Carlos Mazón, al Cecopi, ha explicat que no va haver-hi notificació formal de canvi de comandament i ha dubtat fins i tot que exercira la direcció al costat de Pradas després d’incorporar-se. Ha deixat entreveure que eixa indefinició va poder generar solapaments o, almenys, dubtes sobre la cadena de decisions.
Així mateix, ha reiterat que no va saber del desplegament ni de la retirada dels bombers forestals destinats a vigilar els cabals del riu Magre i del barranc de Poio, una responsabilitat que va delegar en l’oficial cap de guàrdia. Al seu juí, eixe desconeixement és un símptoma de compartimentació en el flux d’informació operativa.
Interrogat per si la convocatòria del Cecopi va ser tardana, Basset ha subratllat: ‘les emergències es resolen abans que vengen. Si no un Cecopi, es podrien haver convocat reunions prèvies per a valorar i fer el que fora oportú’. Amb això, ha defés la necessitat d’anticipar decisions i coordinar missatges abans del pic de risc.
