Bombes Gens Centre d’Arts Digitals obri este divendres la seua primera gran producció pròpia, La Ruta. Modernitat, cultura i descontrol, una proposta que revisita de manera immersiva el fenomen cultural i social conegut com la Ruta del Bakalao i recontextualitza el seu llegat des del present.
La mostra planteja una experiència sensorial i envolupant mitjançant continguts 3D, realitat virtual i làser mapping que sincronitzen llum, so i imatge per a transportar al visitant a una època que va marcar a diverses generacions i va situar a València en el mapa europeu de la modernitat cultural.
El projecte combina rigor històric i documental amb un enfocament lúdic i festiu en un recorregut de deu sales. Qui acudisca podrà ballar, descobrir objectes, cartelleria i marxandatge original, pujar-se a un cotxe dels 80-90 per a viure la festa i explorar una llista de cent temes musicals que ajuda a entendre l’evolució del so de la Ruta.
De l’origen al col·lapse
L’itinerari s’organitza en deu sales temàtiques que mesclen documentació, continguts digitals, instal·lacions interactives i realitat virtual, al costat d’objectes originals, fotografies i material gràfic. La narració aborda els antecedents i el context històric, polític i social de la transició democràtica que van fer possible l’aparició de la Ruta, detenint-se en les claus del seu auge i en els processos que van conduir a la seua decadència, i subratllant un llegat que encara inspira a noves generacions.
El recorregut s’obri amb una lectura del clima cultural dels anys 70 i 80, quan van emergir ídols juvenils, el folk rock i la cançó protesta, i van nàixer les primeres discoteques. També s’expliquen les connexions i diferències amb fenòmens paral·lels com la Moguda Madrilenya, destacant l’especificitat valenciana: una escena alçada al marge de la indústria discogràfica i articulada en grans discoteques d’extraradi, amb ritmes i codis propis.
Per a aterrar l’atmosfera quotidiana de l’època, l’exposició reunix objectes originals cedits pel museu etnogràfic L’ETNO i la col·lecció privada de Juan Carboneres: telèfons de disc i de góndola, walkmans, una Game Boy i pins de discoteques, entre altres. La materialitat de l’oci de llavors funciona ací com a detonant de records i com a prova tangible d’una cultura juvenil que va créixer amb la tecnologia analògica.
El relat destaca figures clau com Juan Santamaría, pioner en la professionalització del dj, al costat de noms com Carlos Simó, José Conca o Charo Campillos, primera dj professional a Espanya, la trajectòria de la qual va obrir camí a altres dones en un entorn dominat per hòmens. El recorregut mostra a més com les discoteques van actuar com a espais alternatius on van conviure tribus urbanes, estudiants, jóvens treballadors i col·lectius LGTBI en un ambient de llibertat i experimentació social, la qual cosa explica per què la Ruta es va consolidar com a fenomen social, no sols musical.
Pistes de ball
En el cor de la mostra, una instal·lació creada per Radiant Light Art Studio i Vitamin Studio recrea l’experiència de les pistes de ball. Projeccions 3D, patrons de llum i color i un disseny sonor amb temes de Chimo Bayo, Front 242, Simple Minds o Megabeat, entre altres, submergixen al públic en una peça audiovisual immersiva de 18 minuts que reproduïx l’energia col·lectiva d’aquelles nits.
L’exposició arriba quan es complixen 45 anys del naixement del moviment i proposa una mirada polièdrica i contemporània. Entreteniment i estudi s’entrellacen per a resignificar la seua estètica des del present i explicar la petjada que va deixar en la música, el disseny gràfic, la moda i la creació artística.
La producció ha sigut desenrotllada per un equip multidisciplinari amb forta arrel valenciana i la col·laboració de djs, dissenyadors, creatius i responsables de clubs, a més de persones i institucions que han revisitat este capítol de la història valenciana en exposicions, publicacions i peces audiovisuals. Eixa suma de mirades permet un relat documentat i, al mateix temps, una posada en escena pensada per a gaudir.
