El diputat de Compromís en Les Corts Valencianes Juan Bordera, un dels 21 activistes espanyols de la Flotilla Global Sumud, assegura que en els últims dies ha viscut un malson durant la seua retenció a Israel. Explica que va ser alliberat després de firmar un document en el qual acceptava que la seua entrada al país va ser il·legal. Malgrat l’ocorregut, afirma que tornaria demà sense dubtar-ho, la qual cosa subratlla que manté el seu compromís amb la iniciativa en la qual participava.
Segons el seu relat, durant la custòdia van patir danys físics i psicològics. Descriu colps —a ell en les costelles—, privació del somni, armes apuntant-los i gossos a punt de ser llançats contra persones tancades en el que qualifica com a habitacions inhumanes. Assegura també que se’ls va proporcionar menjar caducat i aigua no potable, un context que, afirma, va buscar desgastar-los i generar por permanent.
Denúncia de tracte degradant
Bordera sosté que els tractaven com a animals i que alguns custodis presumien d’això amb expressions com ‘com sou animals no necessiteu doctors‘. Diu que van témer per la seua vida en diversos moments i que l’experiència va deixar seqüeles que necessitaran atenció. Els fets que descriu apunten, al seu juí, a un tracte degradant durant la custòdia i a condicions incompatibles amb un estàndard mínim de dignitat.
A més, denúncia que la resposta i l’atenció consular van ser absolutament insuficients. Al seu entendre, la falta d’acompanyament els va deixar desprotegits en un context d’alta vulnerabilitat, quan sol esperar-se intermediació, seguiment i assistència bàsica per a garantir drets i condicions dignes.
L’alliberament es va produir, segons explica, després de firmar un document en el qual acceptaven que la seua entrada a Israel havia sigut il·legal. Eixa firma va actuar com a condició per a eixir de la custòdia i posar fi a la retenció, encara que no va evitar les conseqüències dels dies previs ni la sensació d’indefensió que descriu.
Malgrat el malson que narra, la seua decisió de tornar demà reforça la idea que l’objectiu que va motivar la seua participació continua vigent per a ell. El seu testimoniatge previsiblement reobri el debat sobre els límits i protocols en retencions d’activistes i sobre el paper de la diplomàcia quan ciutadans espanyols queden sota custòdia a l’estranger.
