Susana Camarero, vicepresidenta i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, reclama finançament, diàleg i eficàcia per al Pla Estatal de Vivenda 2026-2030. Defén que el document ha de ser consensuat, flexible i realista, i rebutja que es convertisca en una imposició ideològica unilateral. Advertix que la Conferència Sectorial de Vivenda arriba després d’un any sense convocar-se i sense un treball tècnic previ amb les autonomies, malgrat que són elles les que apliquen les polítiques sobre el terreny.
Segons sosté, el Govern pretén aprovar el pla al desembre després d’haver-lo portat ja a audiència pública, la qual cosa reduïx el marge de canvis. Recorda que les comunitats van traslladar propostes des de desembre de l’any passat i al juliol, per la qual cosa considera que s’ha perdut temps. Al seu juí, la falta de negociació prèvia dificulta que les mesures responguen a la realitat de cada territori i pot traduir-se en instruments poc aplicables o d’execució lenta.
Finançament i competències
Cambrer subratlla que la competència en vivenda és autonòmica i que la major part del finançament procedix de les comunitats. En eixe marc, afirma que la Comunitat Valenciana hauria d’assumir quasi 300 milions, un esforç quatre vegades superior a l’actual, malgrat ser una autonomia que denuncia estar pitjor finançada. Eixe salt, assenyala, obligaria a reordenar prioritats i tibaria els pressupostos regionals, per la qual cosa exigix un finançament adequat i mesures fiscals realistes que no traslladen més càrrega a les autonomies.
També reclama un pla integral contra l’ocupació i la denominada inquiocupación, en considerar que la inseguretat descoratja a propietaris i expulsa vivendes del mercat del lloguer. Avisa que l’esborrany no incorpora este bloc i que, sense ell, l’objectiu d’augmentar l’oferta quedaria compromés. A més, critica que s’insistisca en zones tensionadas, control de preus i subvencions indiscriminades, mesures que qualifica d’ideològiques i ineficaces.
En eixa línia, alerta que el disseny proposat afig burocràcia i resta eficàcia, alentint la resposta en plena crisi de vivenda. Si els procediments es compliquen, raona, els recursos tarden més a arribar i els programes perden impacte just quan més es necessiten.
Propostes i efectes en ajudes
La Conselleria assegura haver remés propostes compartides amb altres autonomies des de desembre de 2024. Entre elles, la generació de sòl i vivenda amb seguretat jurídica i menys traves burocràtiques; ajudes al lloguer més eficaços i flexibles per a col·lectius vulnerables; i impuls de la vivenda protegida tant en lloguer com en compra mitjançant incentius fiscals i financers. També planteja reduir l’IVA en vivenda protegida, exempcions fiscals per a les ajudes al lloguer i programes de suport a propietaris que animen a traure més pisos al mercat.
Sobre el bo lloguer jove, lamenta el retard acumulat, que atribuïx a la falta de convocatòria de la Conferència Sectorial durant un any. Critica a més que el repartiment plantejat siga el mateix que el de l’exercici anterior. Eixe punt mort deixa a possibles beneficiaris pendents de convocatòries i obliga les comunitats a reprogramar terminis i recursos.
Quant als fons europeus, la Generalitat demanarà una ampliació dels temps d’execució i que es tinguen en compte les conseqüències de la dana. L’extensió de terminis, argumenta, permetria completar actuacions afectades per l’emergència i evitar que projectes queden sense acabar, de manera que els fons siguen realment útils.
Cambrer insistix que la política de vivenda exigix eficàcia, coordinació i respecte institucional. Reclama que la Conferència Sectorial siga l’inici d’una negociació real i que l’Executiu central abandone la via de la imposició per a buscar consensos sòlids amb les autonomies.
