La vicepresidenta i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, Susana Camarero, va reclamar finançament, diàleg i eficàcia per al nou Pla Estatal de Vivenda 2026-2030. Va defendre que el programa ha de ser consensuat, flexible i realista, i va advertir que no pot convertir-se en una imposició ideològica dissenyada sense comptar amb les comunitats autònomes, que són els qui tenen la competència i executen les polítiques sobre el terreny.
Cambrer va realitzar estes consideracions abans de la Conferència Sectorial de Vivenda, que, segons va remarcar, portava un any sense convocar-se. Va criticar que l’esborrany del pla haja arribat a audiència pública sense treball tècnic previ i sense una negociació real amb els governs autonòmics. Al seu juí, eixe mètode dificulta la implementació, perquè reduïx el marge d’adaptació als calendaris, als pressupostos i a la realitat de cada territori.
Falta de diàleg i finançament clar
La responsable autonòmica sosté que la reunió ha de ser l’inici d’una negociació i no el tancament d’un text ja decidit. Va incidir en què un Govern en minoria no pot imposar a la majoria de territoris un enfocament que consideren fallit. El fet que l’esborrany estiga en audiència pública s’interpreta com que el document està avançat, la qual cosa deixa menys espai per a incorporar les aportacions territorials i obliga els executors a adaptar-se a posteriori.
En el pla financer, va advertir que la Comunitat Valenciana hauria d’assumir quasi 300 milions d’euros, un esforç quatre vegades major que l’actual, malgrat ser una de les autonomies pitjor finançades. Amb eixe panorama, qüestiona la viabilitat del pla i es pregunta com es costejarà si no hi ha Pressupostos Generals de l’Estat aprovats. La conseqüència immediata, va subratllar, és que les convocatòries i programes que depenen del cofinançament queden en l’aire i els terminis s’estrenyen a les portes de 2026.
Cambrer va afegir que el disseny proposat introduïx més burocràcia i menys eficàcia en plena crisi de vivenda. Més tràmits impliquen respostes més lentes, retarden l’arribada de les ajudes i dificulten que els ajuntaments i les comunitats acceleren projectes de promoció o rehabilitació amb certitud.
Propostes i fronts oberts
Sobre el contingut, va rebutjar les mesures que considera ideològiques i ineficaces, com les zones tensionadas, el control de preus i la subvenció indiscriminada del lloguer. Segons la seua anàlisi, insistir en eixes fórmules pot retraure l’oferta, complicar l’entrada de nova inversió i generar efectes no desitjats en el mercat.
La vicepresidenta va reivindicar un pla integral contra l’ocupació i la inquiocupación, absent en l’esborrany. Va vincular eixa absència amb la retirada de milers de vivendes del mercat del lloguer per inseguretat jurídica i temor a impagaments o usurpacions. Al seu entendre, sense un marc clar de protecció a propietaris i arrendataris serà difícil augmentar l’oferta i estabilitzar preus.
Va recordar que la seua Conselleria va remetre propostes des de desembre de 2024, compartides amb altres autonomies. Entre elles va citar la generació de sòl i de vivenda amb seguretat jurídica i menys traves burocràtiques; ajudes al lloguer més eficaços i flexibles per a col·lectius vulnerables; impuls a la vivenda protegida en lloguer i compra amb incentius fiscals i financers; reducció de l’IVA en vivenda protegida; exempcions fiscals a les ajudes al lloguer; i programes de suport a propietaris per a mobilitzar més vivenda cap a l’arrendament.
En el capítol de programes específics, va retraure el retard del bo lloguer jove. Ho va atribuir al fet que la conferència sectorial no s’havia convocat en tot l’any, la qual cosa ha demorat decisions necessàries per a la seua aprovació. A més, va assenyalar que el repartiment previst replica el de l’exercici anterior, la qual cosa, al seu juí, no introduïx els ajustos que reclamen els territoris. La conseqüència és que els sol·licitants acumulen espera i les administracions no poden tancar calendaris amb seguretat.
Respecte als fons europeus, va demanar una mirada especial en l’extensió de terminis d’execució i en les conseqüències de la dana. Va reclamar al Govern central que, per l’extrema gravetat d’eixa situació, s’amplien els temps de finalització dels projectes perquè els recursos es traduïsquen en actuacions útils i no es perden per falta de marge administratiu.
En síntesi, Cambrer demana que el Pla Estatal de Vivenda 2026-2030 s’acorde amb les comunitats, garantisca un finançament suficient i prioritze mesures que augmenten l’oferta, protegisquen els més vulnerables i reduïsquen la càrrega burocràtica. Defén que només amb claredat normativa, coordinació i respecte institucional podrà accelerar-se la resposta a la dificultat d’accés a la vivenda.
