Francisco Camps manté el seu pla de tornar a liderar el PP de la Comunitat Valenciana i presentar-se una altra vegada com a candidat a la Presidència de la Generalitat, recolzat en una enquesta interna que, segons subratlla, reforça la seua estratègia i el seu paper dins de l’espai del centre‑dreta valencià.
El expresident va explicar que el sondeig que ha presentat reflectix que el 35% dels votants de Vox preferix una majoria absoluta del PP en el parlament autonòmic. Al seu juí, esta dada confirma que part de l’electorat de la dreta estaria disposat a concentrar el vot en el Partit Popular si percep un lideratge sòlid i un projecte estable, alguna cosa que ell assegura poder encarnar.
Camps va detallar que l’enquesta s’ha elaborat a partir de 2.100 entrevistes realitzades entre el 15 d’abril i el 6 de maig. En els seus resultats, el seu nom apareix com el polític més conegut pels enquestats, per davant de l’actual president, Juanfran Pérez Llorca, i de l’alcaldessa de València, María José Catalá. A més, l’estudi el situa com a millor valorat tant per a l’alcaldia de València com per a la Presidència de l’Executiu autonòmic, la qual cosa, segons interpreta, demostra que la seua figura continua tenint un fort arrelament entre l’electorat popular.
Avals i calendari intern del PP
En eixa mateixa línia, Camps va afirmar que ha aconseguit 300 avals de militants amb la quota al dia en només 48 hores, la mateixa xifra que s’exigix en el procés congressual d’Andalusia. Va remarcar que disposa, a més, d’un ampli marge addicional de suports per a cobrir qualsevol eventual incidència en la validació de firmes. Amb estes dades tracta de demostrar que compta amb una base interna suficient per a competir pel lideratge del PPCV i que la seua candidatura no és merament testimonial.
El exdirigente es va mostrar convençut que la direcció nacional del PP activarà la convocatòria dels congressos regionals a partir del 18 de maig, una vegada celebrades les eleccions andaluses. En la seua opinió, el congrés del PP valencià podria celebrar-se entre setembre i octubre, la qual cosa li donaria marge per a continuar recorrent la Comunitat i consolidar la seua proposta entre els afiliats.
Durant la seua compareixença, Camps va tornar a presentar-se com el dirigent capaç de recuperar tots els corrents del centre‑dreta i de sumar-les entorn del PP, formació que considera l’única representant real d’eixe espai ideològic. Defén que ja en etapes anteriors l’electorat que hui fa costat a altres sigles va votar en el seu moment al PP i que, per tant, seria possible reagrupar-lo si s’oferix un missatge d’estabilitat, força, projecte i lideratge.
Quant a l’objectiu electoral, va calcular que la majoria absoluta en Les Corts passa per obtindre al voltant d’1.070.000 vots, xifra amb la qual el PP aconseguiria uns 50 escons, alguna cosa que creu factible a causa de la fragmentació del bloc de l’esquerra. En la seua anàlisi, la divisió de les forces progressistes facilitaria que un PP reforçat puga traduir un augment moderat de vots en una sobrerepresentació parlamentària.
Camps no va descartar la possibilitat de ser candidat a l’alcaldia de València, una opció que va qualificar d’extraordinària. Va assegurar que, de tots els noms que apareixen en l’enquesta —Catalá, Mónica Oltra i Vicente Barrera, estos dos últims considerats com a possibles candidats de Compromís i Vox—, ell és qui millor coneix la ciutat. Va argumentar que ha nascut i viu a València, treballa allí i participa amb freqüència en actes i tradicions locals, per la qual cosa es va definir com un producte prototípico de la ciutat i va sostindre que seria difícil trobar a algú amb eixe mateix perfil.
El expresident va evocar també la seua vinculació personal amb València, recordant que va nàixer en La Cigonya i que ha celebrat triomfs electorals en la Piscina de València sense canviar de vorera. Va explicar que tant la ciutat com el conjunt de la Comunitat li fan vibrar, encara que va deixar clar que la seua concentració actual està posada a guanyar el pròxim congrés regional del PPCV, un procés que considera ineludible per al partit.
Segons va defendre, no existix cap circumstància extraordinària que impedisca la celebració d’eixe congrés i la seua insistència a presentar-se no hauria de tornar-se en contra seua. Va reivindicar haver actuat sempre amb claredat i va sostindre que l’organització té il·lusió per ser convocada a un conclave en el qual es decidisca el rumb futur del partit en la Comunitat Valenciana.
Camps va assegurar que no contempla una altra opció política que no siga liderar el PP valencià. Considera que la formació és prou madura com per a recolzar a un candidat que no siga l’oficial i sosté que la seua trajectòria dins del partit l’avala per a fer eixe pas.
Sobre el seu futur en cas de no resultar triat, va descartar per endavant integrar-se en una altra força política o impulsar un nou partit. Si la militància del PP li tancara la porta, va afirmar que l’assumiria com la seua primera derrota i ho faria de manera esportiva, com considera que exigix la normalitat democràtica. Va afegir que no tindria problema a acceptar que el seu partit decidisca que no ha de ser president de l’organització, però sempre romanent dins del PP.
En relació amb el cost de les enquestes i dels actes que porta mesos celebrant per tota la Comunitat Valenciana, va explicar que l’estudi demoscópico el paga de la seua pròpia butxaca i que la resta d’actes es financen l’escot entre els assistents, la qual cosa, segons la seua versió, demostra un suport econòmic i militant distribuït i no dependent d’estructures formals del partit.
