Centenars de persones s’han manifestat este dijous a València per a denunciar les diferents formes d’exclusió que patix la població migrant i defendre els seus drets. Durant la marxa, els convocants han subratllat que les persones migrants són titulars de llibertats bàsiques i que el reconeixement efectiu d’eixes garanties no pot dependre del seu origen o situació administrativa.
La mobilització, impulsada per mig centenar d’entitats, ha partit de la plaça de bous i ha conclòs davant el Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors. En triar este punt, les organitzacions han volgut visibilitzar el seu rebuig a l’internament i remarcar que reclamen control, transparència i respecte als drets humans en les polítiques migratòries. En este marc, han insistit que els migrants són ‘portadors de drets fonamentals, que ningú concedix ni pot arrabassar’, i han afegit: ‘Són drets que l’Estat espanyol vulnera, per la qual cosa ens veiem en l’obligació de reclamar als carrers que es garantisquen’.
Empadronament i vivenda, eixos de la protesta
Els col·lectius han assenyalat el ‘racisme immobiliari‘ com una violència quotidiana que nega el dret a la vivenda o imposa condicions abusives pel color de la pell, l’accent o l’origen. En este punt, Ángela Pedraza, portaveu de la Plataforma Pels Drets de les Persones Migrades i presidenta de València Acull, ha denunciat: ‘Quan una persona migrant acudix a una immobiliària, patix discriminació pel seu accent, perquè es creu que no complirem amb el pagament, i estem malvivint’. Per a les entitats, estes barreres espenten a situacions de precarietat i reforcen l’exclusió que la protesta ha volgut evidenciar al carrer.
Un altre dels focus ha sigut l’empadronament. Els manifestants han defés que és ‘més que un tràmit: és la clau d’accés als drets bàsics i una forma de reconeixement administratiu’. Per això han remarcat: ‘Sense empadronament no hi ha sanitat, educació ni protecció social. Per això defenem l’empadronament universal, sense traves ni requisits arbitraris. Volem ciutats que acullen, no que expulsen’. Amb este missatge han buscat pressionar a les administracions locals per a eliminar obstacles i garantir procediments clars.
En matèria de seguretat, han sostingut que ‘les evidències assenyalen que les persones migrants no són les responsables dels problemes de seguretat. En canvi, sí que n’hi ha que són els qui més patixen la precarietat, l’exclusió i la violència institucional‘. Sobre este punt, Pedraza ha afegit: ‘Les xifres demostren que no es poden crear eixe tipus d’estereotips, com tampoc es pot generalitzar pels casos de corrupció que estem coneixent’.
La protesta també ha assenyalat ‘les mesures anunciades per la Generalitat Valenciana, que alimenten la islamofòbia i fomenten la divisió entre bons i dolents migrants’, i ha qüestionat el paper de Frontex, al qual han descrit com ‘una estructura que prioritza la impermeabilitat de les fronteres sobre els drets humans, que opera amb opacitat i que ha sigut qüestionada per pràctiques il·legals i violentes’. Amb estes crítiques, els col·lectius han reiterat la seua demanda de polítiques d’acolliment i de garanties efectives que eviten la discriminació i l’arbitrarietat.
