L’Audiència d’Alacant ha condemnat a cinc anys de presó a un home per una agressió sexual continuada a la seua pròpia neta, comesa durant sis anys, quan la menor tenia entre 4 i 10 anys. Segons el relat declarat provat, el condemnat, que llavors tenia entre 67 i 73 anys, aprofitava que estava a càrrec de la menor i l’arreplegava del col·legi per a quedar-se tot sol amb ella.
La Secció Tercera ha considerat acreditat que l’acusat es va valdre del vincle familiar i de la seua posició de cura per a satisfer ‘la seua apetència sexual’. Entre els comportaments descrits, es despullava davant de la xiqueta, li demanava que li tocara els òrgans sexuals i li realitzava tocaments. La resolució arreplega que estos fets van provocar en la víctima un trastorn d’estrés posttraumàtic ‘amb ansietat i depressió clínica’, un quadre que ajuda a explicar les seqüeles psicològiques i l’impacte durador dels abusos.
Petició de penes i fallada
La fiscalia i l’acusació particular, exercida per la mare de la menor, havien sol·licitat onze anys de presó, mentres que la defensa demanava la lliure absolució i l’acusat negava els fets. Després del juí, el tribunal ha imposat cinc anys de presó com a autor d’un delicte continuat d’agressió sexual a menor de 16 anys. La diferència respecte a la petició inicial reflectix la individualització de la pena conforme als fets que la Sala ha donat per provats.
A més de la pena de presó, la fallada establix sis anys de prohibició d’aproximació a menys de 500 metres respecte de la víctima i nou anys de llibertat vigilada, mesures orientades a protegir-la i a supervisar la conducta del condemnat després de l’excarceració. El tribunal fixa també una indemnització de 15.000 euros per danys i perjuís. La sentència és recurrible en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en el termini de deu dies des de la seua notificació.
Credibilitat del relat i presa de consciència
En el juí, la menor va ratificar els abusos i va explicar que el seu avi li deia que l’ocorregut era ‘un joc secret entre ells’. Va afegir que va prendre consciència del que havia patit quan cursava quart d’ESO, ‘fent un treball sobre abusos sexuals’, i li ho va explicar a la seua mare, la qual cosa va desencadenar la denúncia i el procediment judicial.
El tribunal conferix credibilitat al relat de la víctima per la seua persistència i l’absència de motius ‘espuris’ per a perjudicar el processament, així com per la valoració pericial psicològica. També va tindre en compte el testimoniatge de la mare, qui va declarar que, de xicoteta, ella mateixa va patir abusos per part de l’acusat quan este bevia. El vincle familiar i el control que el condemnat exercia en fer-se càrrec de la xiqueta van facilitar que els abusos es prolongaren sense ser detectats, fins que la víctima va poder identificar-los com a tals i demanar ajuda.



