17.3 C
València
Dimecres, 19 novembre, 2025

Com celebren l’Any Nou en altres països?

La Nit de Cap d’Any, Vespra d’Any Nou​ és l’última nit de l’any en el calendari gregorià; comprén, per tant, des de les 20.00 del 31 de desembre fins a les 06.00 de l’1 de gener (Any Nou).

Són nombroses les tradicions i les supersticions que es manifesten per tot el món amb relació a esta nit. De fet, la música i els focs artificials acompanyen les festes i reunions socials.

El costum més estés és brindar amb xampany durant les dotze campanades.

El Japó

Al Japó segons la tradició, els temples acostumen a tocar 108 campanades, que simbolitzen els 108 pecats terrenals de l’ésser humà que és necessari eliminar, per a rebre el nou any amb l’ànima purificada.

S’encén encens per a celebrar l’arribada del nou any i resen donant tres palmades.

Itàlia

A Itàlia és costum sopar llenties en Nit de Cap d’Any per a atreure la bona sort.

El Sud d’Itàlia és tradicional llançar mobles i objectes vells per la finestra, per a despullar-se de tot el negatiu que els ha esdevingut durant l’any vell i rebre tot el millor l’any nou.

Irlanda

A Irlanda és tradició colpejar els murs i portes de les cases amb una barra de pa per a atreure la bona sort i perquè no falten els aliments durant l’any que comença.

A més, s’adornen les portes de les cases amb branques de vesc per a rebre a l’Any Nou. Les dones solteres col·loquen una branca sota el coixí en la vespra d’any nou per a trobar parella.

Dinamarca

Un costum arrelat a Dinamarca, consisteix a finalitzar el sopar de Nit de Cap d’Any solen trencar plats contra la paret a l’entrada de la casa, com una manera d’expressar els millors desitjos a les persones volgudes, així com per a despullar-se de mals auguris per a rebre al nou any.

El Brasil

Els brasilers es vesteixen de blanc per a rebre a l’Any Nou. A mitjanit salten sobre les ones de la platja durant set vegades seguides per a atreure la bona sort i en honor a Iemanjá, deessa dels oceans.

Al Brasil és tradició posar una espècie d’ofrenes a Iemanjá en la riba de la mar i si són arrossegades mar endins significa un nou any carregat de bones notícies.

L’Índia

L’any nou hindú (Diwali) se celebra amb un ritual denominat Rangoli des de fa mes de 5.000 anys. Es dissenyen figures i dibuixos, que s’omplen amb pols de diferents colors i s’il·luminen amb llums d’oli.

Alemanya

A Alemanya les festes són habituals en la vespra d’Any Nou (Silvester). Els focs artificials són molt coneguts, tant en l’àmbit familiar com municipal. Cada any Berlín acull una de les celebracions més impressionants de Nit de cap d’any de tota Europa, amb més d’un milió de persones.

El lloc més important és la Porta de Brandenburg, on a mitjanit es llancen focs artificials. Els alemanys reben l’Any Nou amb un got de sekt o xampany.

El Regne Unit

Al Regne Unit quan queden 10 segons perquè donen les 12 de la nit, els britànics fan el tradicional compte enrere de les campanades, i després ho celebren amb abraçades i petons per a felicitar l’any que entra.

Després de les felicitacions, tots els presents es donen la mà i canten una tradicional cançó anomenada Auld Lang Syne. En els últims anys també es llancen focs artificials pròxims al London Eye.

Mèxic

A Mèxic s’ha convertit en costum entre la gent usar, durant la Nit de Cap d’Any, roba interior de color vermell, per a atreure l’amor; i roba interior groga, per a atreure els diners.

Hi ha els qui ixen amb una maleta a la porta de la casa, donant un petit recorregut pel carrer on habiten, amb la il·lusió de tenir la sort de sortir de viatge.

La Xina

A la Xina es duen a terme desfilades amb figures emblemàtiques de dracs i s’il·luminen els carrers amb llums i fanalets de color vermell, que simbolitzen la protecció i la bona sort.

Últimes notícies

València prova l’evacuació a la Torre i activa per primera vegada una alarma sonora

L'Ajuntament ha realitzat un simulacre d'inundació a la Torre per a provar l'evacuació de persones vulnerables i un nou sistema d'avís sonor. Més d'un centenar de professionals han participat per a mesurar temps de resposta i coordinació.

Morant acusa a Feijóo i Abascal de ‘condemnar als valencians a repetir la història’

La líder dels socialistes valencians ha qüestionat que el PP plantege eleccions en totes les autonomies menys en la Comunitat Valenciana i ha rebutjat la candidatura de Juanfran Pérez Llorca, que vincula a un pacte amb la ultradreta.

L’Elx allibera el dijous les últimes mil entrades per a rebre al Reial Madrid

L'Elx posarà a la venda este dijous, des de les 11.00 i només en línia, les últimes mil localitats per al partit del diumenge (21.00) en el Martínez Valero. El ple està quasi assegurat i hi ha seients amb visibilitat reduïda.

El retrobament de Ferrer i Berdych com a capitans a l’Espanya-República Txeca

Espanya i República Txeca es mesuren a Bolonya per un lloc en semifinals, amb l'atractiu del dol en les banquetes entre David Ferrer i Tomas Berdych, exrivales amb 8-8.

Morals: el derbi és un partit especial i tenim l’oportunitat de fer història

José Luis Morales va subratllar que el València-Llevant del divendres a Mestalla és un dol diferent en el qual la classificació passa a un segon pla. Calero va elogiar el treball de Corberán en un acte previ al partit.

Gayà anticipa un derbi molt disputat i confia que caiga del costat del València

El capità del València va advertir que el derbi davant el Llevant serà molt disputat i que es decidirà per detalls. Corberán va celebrar el ple de Mestalla com un plus d'energia.

La Fiscalia situa a Koldo García com a alter ego de Ábalos i sol·licita penes de fins a 24 anys

Anticorrupció presenta les seues conclusions: definix a Koldo García com a alter ego i testaferro de José Luis Ábalos i descriu un repartiment de rols amb Víctor de Aldama. L'escrit detalla gestions més enllà dels contractes de màscares i demana penes de fins a 24 anys de presó

L’IVAM rescata a la generació que va trencar amb el sorollismo i va renovar l’art valencià

L'IVAM ha presentat 'Atrevir-se a més. València abans de l'art normatiu. 1947-1960', amb més de 200 obres de 50 artistes que van qüestionar l'academicisme i el sorollismo. La mostra reivindica el seu paper en la modernització artística dels anys cinquanta.