Com celebren l’Any Nou en altres països?

La Nit de Cap d’Any, Vespra d’Any Nou​ és l’última nit de l’any en el calendari gregorià; comprén, per tant, des de les 20.00 del 31 de desembre fins a les 06.00 de l’1 de gener (Any Nou).

Són nombroses les tradicions i les supersticions que es manifesten per tot el món amb relació a esta nit. De fet, la música i els focs artificials acompanyen les festes i reunions socials.

El costum més estés és brindar amb xampany durant les dotze campanades.

El Japó

Al Japó segons la tradició, els temples acostumen a tocar 108 campanades, que simbolitzen els 108 pecats terrenals de l’ésser humà que és necessari eliminar, per a rebre el nou any amb l’ànima purificada.

S’encén encens per a celebrar l’arribada del nou any i resen donant tres palmades.

Itàlia

A Itàlia és costum sopar llenties en Nit de Cap d’Any per a atreure la bona sort.

El Sud d’Itàlia és tradicional llançar mobles i objectes vells per la finestra, per a despullar-se de tot el negatiu que els ha esdevingut durant l’any vell i rebre tot el millor l’any nou.

Irlanda

A Irlanda és tradició colpejar els murs i portes de les cases amb una barra de pa per a atreure la bona sort i perquè no falten els aliments durant l’any que comença.

A més, s’adornen les portes de les cases amb branques de vesc per a rebre a l’Any Nou. Les dones solteres col·loquen una branca sota el coixí en la vespra d’any nou per a trobar parella.

Dinamarca

Un costum arrelat a Dinamarca, consisteix a finalitzar el sopar de Nit de Cap d’Any solen trencar plats contra la paret a l’entrada de la casa, com una manera d’expressar els millors desitjos a les persones volgudes, així com per a despullar-se de mals auguris per a rebre al nou any.

El Brasil

Els brasilers es vesteixen de blanc per a rebre a l’Any Nou. A mitjanit salten sobre les ones de la platja durant set vegades seguides per a atreure la bona sort i en honor a Iemanjá, deessa dels oceans.

Al Brasil és tradició posar una espècie d’ofrenes a Iemanjá en la riba de la mar i si són arrossegades mar endins significa un nou any carregat de bones notícies.

L’Índia

L’any nou hindú (Diwali) se celebra amb un ritual denominat Rangoli des de fa mes de 5.000 anys. Es dissenyen figures i dibuixos, que s’omplen amb pols de diferents colors i s’il·luminen amb llums d’oli.

Alemanya

A Alemanya les festes són habituals en la vespra d’Any Nou (Silvester). Els focs artificials són molt coneguts, tant en l’àmbit familiar com municipal. Cada any Berlín acull una de les celebracions més impressionants de Nit de cap d’any de tota Europa, amb més d’un milió de persones.

El lloc més important és la Porta de Brandenburg, on a mitjanit es llancen focs artificials. Els alemanys reben l’Any Nou amb un got de sekt o xampany.

El Regne Unit

Al Regne Unit quan queden 10 segons perquè donen les 12 de la nit, els britànics fan el tradicional compte enrere de les campanades, i després ho celebren amb abraçades i petons per a felicitar l’any que entra.

Després de les felicitacions, tots els presents es donen la mà i canten una tradicional cançó anomenada Auld Lang Syne. En els últims anys també es llancen focs artificials pròxims al London Eye.

Mèxic

A Mèxic s’ha convertit en costum entre la gent usar, durant la Nit de Cap d’Any, roba interior de color vermell, per a atreure l’amor; i roba interior groga, per a atreure els diners.

Hi ha els qui ixen amb una maleta a la porta de la casa, donant un petit recorregut pel carrer on habiten, amb la il·lusió de tenir la sort de sortir de viatge.

La Xina

A la Xina es duen a terme desfilades amb figures emblemàtiques de dracs i s’il·luminen els carrers amb llums i fanalets de color vermell, que simbolitzen la protecció i la bona sort.

Últimes notícies

València emprendrà accions legals pels responsables de l’incendi d’El Saler

L’Ajuntament de València acordarà este divendres iniciar accions judicials pels possibles responsables de l’incendi forestal d’El Saler i la seua alcaldessa reclama endurir les penes als piròmans a nivell estatal.

Les noves empreses en la Comunitat Valenciana creixen un 14,9 % al juliol i arriben a 1.549

La Comunitat Valenciana ha registrat al juliol 1.549 noves societats mercantils, un increment anual del 14,9 %, el tercer més alt d’Espanya, mentres les dissolucions han arribat a 139.

Els viatgers del transport urbà pugen un 3 % en la Comunitat Valenciana al juliol

El transport urbà per autobús i metro en la Comunitat Valenciana ha crescut un 3 % al juliol, fins als 16,9 milions de viatgers, segons l’INE. A Espanya, el transport públic també augmenta, tot i la caiguda del ferrocarril de llarga distància.

Detingut a Torrevella un fugititu reclamat per homicidi a Alemanya

La Guàrdia Civil ha detingut en una urbanització de Torrevella un home de 43 anys, de nacionalitat romanesa, reclamat a Alemanya per un possible homicidi i amb ordres judicials pendents a Espanya.

Pluges intenses de setembre descarreguen al sud de València i nord d’Alacant

Pluges fortes típiques de setembre han descarregat esta matinada i este matí al litoral sud de València i nord d’Alacant, amb fins a 40 litres per hora en alguns punts, encara que les tempestes ja s’han dissipat.

La indústria valenciana accelera en juliol amb un creixement del 4 %

La producció industrial ha augmentat en juliol un 4 % a la Comunitat Valenciana, per damunt de la mitjana estatal, que s’ha quedat en un 2,6 %. El fort descens dels béns de consum durador ha llastat el conjunt d’Espanya, tot i l’augment de l’energia.

Aemet alerta de ruixats molt forts i pedra gran al litoral sud este dijous

Aemet ha pronosticat per a este dijous ruixats molt forts amb tronades i granís gran al litoral sud de la Comunitat Valenciana a primeres hores del dia, amb núvols que s’aniran trencant i temperatures a la baixa en moltes zones.

Mazón i Argüeso hauran de donar explicacions sobre la DANA al Congrés el 21 de setembre

L’expresident de la Generalitat Carlos Mazón i l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso compareixeran el 21 de setembre davant la comissió de la DANA al Congrés, en plena pressió política perquè s’amplien les declaracions sobre la gestió de la tragèdia del 29 d’octubre de 2024.