Més de 2,5 milions de musulmans que residixen a Espanya comencen desd’este dimecres el ramadà, un mes dedicat a l’oració, la reflexió, la caritat i al dejuni durant les hores de sol, que enguany es prolongarà fins al 19 de març. El dejuni es manté des de l’alba fins a la posta de sol i solo es trenca al vespre amb el iftar, el sopar que marca el final de cada jornada de dejuni.
Durant estes setmanes, els fidels s’abstenen de menjar i beure durant el dia i eviten mentir, fumar o mantindre relacions sexuals. El dejuni és obligatori, encara que existixen excepcions per a malalts, viatgers, xiquets, ancians i dones embarassades, en període de lactància o durant la menstruació; en alguns casos, hauran de recuperar els dies no dejunats més avant. La pràctica requerix planificació i disciplina per a sostindre la rutina diària sense ingerir aliments ni líquids mentres hi haja llum.
El iftar, ritu al vespre
El sopar que trenca el dejuni diari, coneguda com iftar, sol incloure aliments tradicionals com a dàtils, ous, llet, passes i fruita seca. No falta una sopa substanciosa, elaborada amb verdures, llegums, carn i espècies la recepta de les quals varia segons el territori; en la tradició marroquina es coneix com harira. Este moment posa fi a l’esforç de la jornada i prepara als fidels per a reprendre l’activitat nocturna i el descans.
El 19 de març, amb l’arribada de Eíd al Fitr o festa de la fi del dejuni, se celebrarà el tancament del mes. Les famílies organitzen menjars més elaborats, es feliciten per haver complit amb els preceptes i s’intercanvien regals, especialment per als xiquets, com a colofó d’un període centrat en l’espiritualitat i la caritat.
Calendari lunar i presència a Espanya
La Comissió Islàmica d’Espanya, a través d’un missatge del seu president, Aiman Adlbi, ha felicitat la comunitat davant l’inici del ramadà i va situar el començament ‘de l’any 1447 de l’Hègira, després d’haver-se confirmat l’albirament de la creixent piga en diversos països’. El calendari lunar explica que l’arrancada del mes es determine per l’observació del creixent, la qual cosa fixa les dates d’inici i final.
A Espanya existixen quasi 2.000 mesquites i centres de culte musulmà, segons l’Observatori del Pluralisme Religiós. Les regions amb major nombre de practicants són Catalunya, Andalusia, Madrid, Comunitat Valenciana i Murcia, mentres que, en termes relatius, destaquen Ceuta i Melilla. Estes xifres reflectixen la diversitat religiosa del país i l’extensió d’esta celebració en tot el territori.
El principal repte en estes setmanes és conciliar la pràctica religiosa amb l’activitat laboral, sobretot en el sector agrari, on treballen milers de musulmans. Les labors a l’aire lliure, l’exposició prolongada al sol i l’esforç físic obliguen a reorganitzar ritmes i descansos per a suportar la jornada sense menjar ni beure, mantenint el compliment del dejuni diari.
