Condemnen a 44 anys de presó a l’home que va matar a tirs a la seua exparella i la seua exsogra en Llíria

 

La Sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 44 anys i 9 mesos de presó imposada a un home que en novembre de 2015 va matar a tirs a la seua exparella i a la seua exsogra en Llíria, en el Camp del Túria (València), a escassos metres del seu fill de quatre anys i a les que es va acostar a pesar de tindre una ordre d’allunyament sobre la seua exdona.

 

D’esta manera, la Sala ha desestimat el recurs de cassació plantejat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que ha confirmat la dictada per un Tribunal del Jurat de l’Audiència Provincial, per dos delictes d’assassinat, un d’ells amb l’agreujant de parentiu, tinença il·lícita d’armes i trencament de mesura cautelar.

L’ara condemnat havia recorregut al TS perquè considerava que no s’havien tingut en compte els informes mèdics forenses que acreditaven un trastorn esquizofrènic i que no tenia ple domini de les seues facultats en el moment dels fets, cosa que no va ser valorada pel jurat.

 

No obstant això, segons el TS, totes les pericials van ser practicades en el juí oral, valorades pel Tribunal del Jurat que va donar explicacions sobre la seua apreciació i sobre el motiu pel que va optar per descartar en el moment del doble crim d’existència de cap brot en l’acusat, el que implica una motivació raonable i suficient.

 

Atenuant de confessió

També al·legava que no se li va aplicar l’atenuant de confessió. El jurat va considerar provat que el condemnat, després dels fets, es va dirigir a casa de sa mare en València, i la seua família es va posar en contacte amb un advocat que els va indicar que havia d’entregar-se, un fet que va gestionar el mateix lletrat amb les Forces de Seguretat i que es va produir a última hora de la nit en la porta d’un hospital.

 

Per a la sala, d’esta seqüència de fets «no es desprén els requisits que, legal i jurisprudencialment, s’exigixen per a la concurrència de l’atenuant de confessió anteriorment descrits, en definitiva, no es descriu una vertadera confessió, ni la necessària utilitat d’esta», i assenyala que l’única cosa rellevant va ser el seu lliurament a la Guàrdia Civil, per indicació del seu lletrat, quan ja havia sigut vist per diferents testimonis, principalment pel seu amic que li va portar en el cotxe de Villena a Llíria i una volta iniciada la investigació policial.

 

A demés, destaca que quan es va entregar no va prestar declaració davant la policia, sinó que es va negar a fer-ho; que mai ha dit a on va deixar l’arma usada i que a demés al llarg de la instrucció va arribar a negar que haguera sigut ell l’autor del crim, fent recaure la responsabilitat al seu germà, i, finalment, que només va contestar en el juí en la seua defensa.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.