L’OCU denuncia la falta de recursos humans i econòmics en salut mental

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha denunciat la falta de recursos humans i econòmics en salut mental, per la qual cosa ha reclamat al Ministeri de Sanitat augmentar la dotació pressupostària destinada a aquesta matèria «amb la finalitat de garantir l’accés universal i gratuït a les seues cures, reduint la sobre medicalització en favor de la psicoteràpia».

 

A través d’un comunicat, l’organització ressalta que hauria d’incidir-se en la psicoeducació perquè els xiquets i joves «adquirisquen coneixements i eines que els ajuden a manejar el malestar psicoemocional i les dificultats quotidianes del dia a dia».

 

Invertir en salut mental disminueix costos

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per cada dòlar invertit en salut mental es recuperen cinc. «En reduir la incidència d’aquests trastorns, disminuirien els costos econòmics i socials associats a ells», justifica l’OCU.

 

La pandèmia ha desencadenat una crisi sanitària sense precedents, incloent seqüeles psicoemocionals. Ja abans del coronavirus, un 39% dels espanyols enquestats per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) patien un nivell de malestar psicològic i emocional alt o molt alt. I ara trastorns mentals comuns com la depressió, l’ansietat o l’estrés no han fet sinó augmentar. Fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) vaticina que la pròxima pandèmia serà de salut mental.

 

La realitat és que als centres d’atenció primària acudeix cada vegada més gent amb problemes psicoemocionals, a vegades amb manifestacions físiques derivades com a dolors diversos, molèsties digestives, alteracions del somni o de l’alimentació. Els metges fan el que és a la seua mà amb l’escàs temps disponible per pacient: receptar fàrmacs. Una solució transitòria que no fa sinó promoure la sobre medicalització. De fet, Espanya se situa entre els països de l’OCDE amb major consum de psicofàrmacs.

 

Per contra, l’abordatge psicoterapèutic, que tracta d’atallar l’arrel d’aquesta mena de problemes, és molt escàs: a Espanya el nombre de psicòlegs clínics és de tot just 6 per cada 100.000 habitants, enfront de 18 per cada 100.000 habitants que hi ha de mitjana en la resta dels països europeus. I són poques les comunitats autònomes que compten amb ells, com Astúries, Catalunya o Madrid, la qual cosa aboca a molts afectats a pagar entre 50 i 100 euros l’hora d’un servei de psicologia privat, que lamentablement resulta inassolible per a moltes llars, tal com s’adverteix en la revista OCU Salut d’agost.

 

En definitiva, OCU sol·licita augmentar la dotació pressupostària que es destina a salut mental amb la finalitat de garantir l’accés universal i gratuït a les seues cures, reduint la sobre medicalització en favor de la psicoteràpia. És més, considera que hauria d’incidir-se en la psicoeducació perquè els xiquets i joves adquirisquen coneixements i eines que els ajuden a manejar el malestar psicoemocional i les dificultats quotidianes del dia a dia. Segons l’OMS, per cada dòlar invertit en salut mental es recuperen cinc; i és que, en reduir la incidència d’aquests trastorns, disminuirien els costos econòmics i socials associats a ells. 

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.