L’OCU denuncia la falta de recursos humans i econòmics en salut mental

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha denunciat la falta de recursos humans i econòmics en salut mental, per la qual cosa ha reclamat al Ministeri de Sanitat augmentar la dotació pressupostària destinada a aquesta matèria «amb la finalitat de garantir l’accés universal i gratuït a les seues cures, reduint la sobre medicalització en favor de la psicoteràpia».

 

A través d’un comunicat, l’organització ressalta que hauria d’incidir-se en la psicoeducació perquè els xiquets i joves «adquirisquen coneixements i eines que els ajuden a manejar el malestar psicoemocional i les dificultats quotidianes del dia a dia».

 

Invertir en salut mental disminueix costos

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per cada dòlar invertit en salut mental es recuperen cinc. «En reduir la incidència d’aquests trastorns, disminuirien els costos econòmics i socials associats a ells», justifica l’OCU.

 

La pandèmia ha desencadenat una crisi sanitària sense precedents, incloent seqüeles psicoemocionals. Ja abans del coronavirus, un 39% dels espanyols enquestats per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) patien un nivell de malestar psicològic i emocional alt o molt alt. I ara trastorns mentals comuns com la depressió, l’ansietat o l’estrés no han fet sinó augmentar. Fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) vaticina que la pròxima pandèmia serà de salut mental.

 

La realitat és que als centres d’atenció primària acudeix cada vegada més gent amb problemes psicoemocionals, a vegades amb manifestacions físiques derivades com a dolors diversos, molèsties digestives, alteracions del somni o de l’alimentació. Els metges fan el que és a la seua mà amb l’escàs temps disponible per pacient: receptar fàrmacs. Una solució transitòria que no fa sinó promoure la sobre medicalització. De fet, Espanya se situa entre els països de l’OCDE amb major consum de psicofàrmacs.

 

Per contra, l’abordatge psicoterapèutic, que tracta d’atallar l’arrel d’aquesta mena de problemes, és molt escàs: a Espanya el nombre de psicòlegs clínics és de tot just 6 per cada 100.000 habitants, enfront de 18 per cada 100.000 habitants que hi ha de mitjana en la resta dels països europeus. I són poques les comunitats autònomes que compten amb ells, com Astúries, Catalunya o Madrid, la qual cosa aboca a molts afectats a pagar entre 50 i 100 euros l’hora d’un servei de psicologia privat, que lamentablement resulta inassolible per a moltes llars, tal com s’adverteix en la revista OCU Salut d’agost.

 

En definitiva, OCU sol·licita augmentar la dotació pressupostària que es destina a salut mental amb la finalitat de garantir l’accés universal i gratuït a les seues cures, reduint la sobre medicalització en favor de la psicoteràpia. És més, considera que hauria d’incidir-se en la psicoeducació perquè els xiquets i joves adquirisquen coneixements i eines que els ajuden a manejar el malestar psicoemocional i les dificultats quotidianes del dia a dia. Segons l’OMS, per cada dòlar invertit en salut mental es recuperen cinc; i és que, en reduir la incidència d’aquests trastorns, disminuirien els costos econòmics i socials associats a ells. 

Últimes notícies

La Comunitat Valenciana s’enfronta a una nova onada de calor amb més de 40 graus al prelitoral

Aemet preveu a inicis de la pròxima setmana un nou episodi d’onada de calor a la Comunitat Valenciana, amb màximes per damunt dels 40 graus al prelitoral i més de 35 graus en punts del litoral, acompanyades de tempestes vespertines i un fort ambient de basca.

Cutanda reclama deixar treballar jutges i institucions en el cas de les VPP de Les Naus

La portaveu del govern d'Alacant, Cristina Cutanda (PP), reclama esperar les investigacions judicials i de les comissions sobre les VPP de Les Naus davant la petició de l'oposició de convocar una comissió municipal urgent amb la compareixença de l'alcalde Luis Barcala.

Citen com a testimoni el vicesecretari municipal d’Alacant pel cas de les vivendes públiques

La jutgessa que investiga l’adjudicació de vivendes públiques a la Platja de Sant Joan d’Alacant ha citat com a testimonis el vicesecretari municipal i el cap de Disciplina Urbanística, i ha reclamat tota la documentació sobre la venda de la parcel·la.

De l’eufòria a la polèmica: així han sigut els dos cicles de Pedro Martínez al Valencia Basket

L’eixida de Pedro Martínez del Valencia Basket per fitxar pel Real Madrid tanca una segona etapa idèntica a la primera: il·lusió, èxits esportius i un final carregat de tensió i decepció a la grada taronja.

Pedro Martínez se’n va al Real Madrid i tanca una segona etapa intensa al València Basket

Pedro Martínez ha decidit eixir del València Basket rumb al Real Madrid, després de repetir un cicle d’il·lusió, títols i eixida polèmica com ja va passar en la seua primera etapa.

Pedro Martínez se’n va al Real Madrid i tanca una segona etapa tan exitosa com polèmica al València Basket

La marxa de Pedro Martínez al Real Madrid trenca l’acord fins a 2028 amb el València Basket i reprodueix el patró d’il·lusió, títols i final polèmic de la seua primera etapa al club taronja.

Del somni a la polèmica: així han sigut els dos cicles de Pedro Martínez al Valencia Basket

L’eixida de Pedro Martínez cap al Real Madrid tanca una segona etapa al Valencia Basket marcada, com la primera, per l’eufòria inicial, els títols i una ruptura controvertida amb el club i l’afició.

De la il·lusió a la polèmica: així han sigut els dos cicles de Pedro Martínez al València Basket

El València Basket ha confirmat l’eixida de Pedro Martínez cap al Real Madrid, un adeu que tanca el seu segon cicle al club, marcat de nou per l’èxit esportiu i una marxa polèmica.