L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha denunciat la falta de recursos humans i econòmics en salut mental, per la qual cosa ha reclamat al Ministeri de Sanitat augmentar la dotació pressupostària destinada a aquesta matèria «amb la finalitat de garantir l’accés universal i gratuït a les seues cures, reduint la sobre medicalització en favor de la psicoteràpia».
A través d’un comunicat, l’organització ressalta que hauria d’incidir-se en la psicoeducació perquè els xiquets i joves «adquirisquen coneixements i eines que els ajuden a manejar el malestar psicoemocional i les dificultats quotidianes del dia a dia».
Invertir en salut mental disminueix costos
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per cada dòlar invertit en salut mental es recuperen cinc. «En reduir la incidència d’aquests trastorns, disminuirien els costos econòmics i socials associats a ells», justifica l’OCU.
La pandèmia ha desencadenat una crisi sanitària sense precedents, incloent seqüeles psicoemocionals. Ja abans del coronavirus, un 39% dels espanyols enquestats per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) patien un nivell de malestar psicològic i emocional alt o molt alt. I ara trastorns mentals comuns com la depressió, l’ansietat o l’estrés no han fet sinó augmentar. Fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) vaticina que la pròxima pandèmia serà de salut mental.
La realitat és que als centres d’atenció primària acudeix cada vegada més gent amb problemes psicoemocionals, a vegades amb manifestacions físiques derivades com a dolors diversos, molèsties digestives, alteracions del somni o de l’alimentació. Els metges fan el que és a la seua mà amb l’escàs temps disponible per pacient: receptar fàrmacs. Una solució transitòria que no fa sinó promoure la sobre medicalització. De fet, Espanya se situa entre els països de l’OCDE amb major consum de psicofàrmacs.
Per contra, l’abordatge psicoterapèutic, que tracta d’atallar l’arrel d’aquesta mena de problemes, és molt escàs: a Espanya el nombre de psicòlegs clínics és de tot just 6 per cada 100.000 habitants, enfront de 18 per cada 100.000 habitants que hi ha de mitjana en la resta dels països europeus. I són poques les comunitats autònomes que compten amb ells, com Astúries, Catalunya o Madrid, la qual cosa aboca a molts afectats a pagar entre 50 i 100 euros l’hora d’un servei de psicologia privat, que lamentablement resulta inassolible per a moltes llars, tal com s’adverteix en la revista OCU Salut d’agost.
En definitiva, OCU sol·licita augmentar la dotació pressupostària que es destina a salut mental amb la finalitat de garantir l’accés universal i gratuït a les seues cures, reduint la sobre medicalització en favor de la psicoteràpia. És més, considera que hauria d’incidir-se en la psicoeducació perquè els xiquets i joves adquirisquen coneixements i eines que els ajuden a manejar el malestar psicoemocional i les dificultats quotidianes del dia a dia. Segons l’OMS, per cada dòlar invertit en salut mental es recuperen cinc; i és que, en reduir la incidència d’aquests trastorns, disminuirien els costos econòmics i socials associats a ells.
