El grup d’investigació ScienceFlows de la Universitat de València (UV) ha posat en marxa un estudi sobre les característiques de les mentides i les ‘fake news‘ sobre la pandèmia del coronavirus que arriben a través de WhastApp.
Les notícies falses poden fer referència a teories de la conspiració sobre el Covid-19, persones que diuen saber què és el que es fa dins dels hospitals o notícies que no estan basades en l’evidència científica.
Alguns exemples són la difusió de què l’ibuprofeno era perjudicial per a la infecció per coronavirus o que els metges italians estan practicant l’eutanàsia als pacients infectats. També seran objecte d’estudi notícies sobre multes, bàndols municipals o decrets autonòmics falsos.
La gent pot participar enviant les mentides que els han arribat
Amb l’anàlisi d’este material, ScienceFlows vol conéixer quins patrons discursius hi ha en vídeos (estudi del llenguatge verbal i del no verbal), àudios (identificació de l’emissor, to del missatge i ús de lèxic) i cadenes de text (anàlisi terminològica i elements de ficció), detalla la Universitat en un comunicat.
L‘estudi se centra en les cadenes de text, els vídeos i els àudios sobre el coronavirus. «No estudiarem ‘memes’, ni fotos, ni vídeos, ni muntatges humorístics, perquè l’objectiu és arribar a aquelles falses notícies que es reben com si foren veraces», ha destacat Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme de la UV i investigadora principal.
Dins del projecte europeu ‘No rumour health’, dirigit al fet que la ciutadania puga diferenciar si les notícies que rep via xarxes socials són vertaderes o falses, en el treball participen l’Agència SINC, Maleïda Ciència, Salut Sense Faules i l’Associació per a protegir al malalt de Teràpies Pseudocientíficas (APETP).
Des que el Govern anunciara el 14 de març l’estat d’alarma s’han difós i propagat a través de la ‘app’ de missatgeria instantània diferents notícies falses sobre el Covid-19. Per a estudiar-los, el grup d’investigadors en comprensió pública, percepció social i divulgació de la ciència ha habilitat un compte de correu electrònic (coronavirus.scienceflows@gmail.com) i un número de telèfon (623037376) als que es poden enviar notícies falses o mentides rebudes. El període d’anàlisi està obert fins que acabe la quarantena.
