La filla de Mila Ximénez, Alba Santana, va viatjar a Madrid des de Amsterdam per a estar amb la seua mare en el moment més complicat de la seua vida. Ara és moment de tornar, d’emprendre el viatge més trist de la seua vida sense la seua mare, però traslladant les restes mortals que per desig exprés de Mila Ximénez descansaran junt a ella en Amsterdam. La periodista sempre había dessitjat retirar-se en esta ciutat per a estar junt a la seua familia: la seua filla i els seus dos néts que eren el que ella més volia.
Alba ha estat arropada per la seua familia en Madrid
Alba va posar rumb a Madrid per a acomiadar-se de la seua mare, a la qual ha estat acompanyant en el seu domicili, al costat de la resta dels seus familiars directes, durant els seus últims dies de vida. Després de dos dies de tanatori, la filla de Mila, fruit del seu matrimoni amb el tenista Manolo Santana, ha rebut les cendres de la seua progenitora en l’habitatge d’esta. De fet, ha estat una treballadora de la funerària la que ha acudit expressament al lloc per a lliurar-les-hi en mà.
Desig complit
«Ella és on ha volgut estar sempre, al costat de la seua filla i dels seus néts, però la distància no ho ha permés. Mila tot el que ha planificat en els últims anys era pensant en el moment en el qual visqués al costat d’ells amb els quals tenia una relació molt pròxima. Este ha estat sempre l’objectiu de Mila», va explicar el germà de la morta, Manolo Ximénez, al qual Mila estava molt unida.
Alba Santana agraeix les mostres d’afecte
Malgrat que sempre ha volgut mantenir-se al marge de l’exposició mediàtica de la seua mare, sent comptades les ocasions en les quals ha intervingut en algun programa de televisió, Alba Santana va decidir dijous passat entrar en directe en ‘Sálvame’ per a agrair tot el suport rebut i les innombrables mostres d’afecte. «Gràcies pel dia de hui, gràcies per tants anys, per tant d’afecte, gràcies per ahir, per la quantitat de gent que va venir a fer-me una abraçada. Estes abraçades els portaré gravats tota la vida», va dir al mateix temps que despertava una enorme emoció entre els presents.
«Sent que en una certa manera l’hem compartit. A partir d’este punt això no ens uneix, però jo sé que estiga on estiga sempre la portarem en el cor«, va continuar dient amb la veu feta fallida i visiblement emocionada. «Jo sé el feliç que li feien els viatges a Amsterdam i la felicitat que m’ha donat donar-li això fins a l’últim moment. És veritat que durant la malaltia no em va agradar veure-la amb por i la vaig veure amb por, però ara no. La mort la va afrontar amb molta pau», va indicar. «Quants risses li heu donat. Tenia claríssim que esta era la seua altra família. M’ha reconfortat tota la companyia, us vull moltíssim, de veritat, de cor, vos desitge a tots tot el millor».
