Nou revés per a Arantxa Sánchez Vicario: podria acabar en la presó

 

Arantxa Sánchez Vicario està una altra vegada immersa en una nova batalla en els tribunals. L’ex tenista i el seu exmarit, Josep Santacana, porten ja tres anys en plena lluita judicial per a segellar el seu divorci.

El procediment està sent bastant complex. La pandèmia del coronavirus ha retardat l’assumpte, que també s’està allargant en el temps perquè tots dos no han aconseguit arribar a un acord definitiu.

Qüestions com l’educació dels dos fills que tenen en comú i les pensions de manutenció estan sent el principal escull entre tots dos, malgrat tindre la custòdia compartida.

A més, el procés s’està duent a terme en els tribunals de Florida després que el recurs de la tenista paralitzara la sentència de divorci dictada en 2019.

Ara, l’exparella s’haurà d’enfrontar novament enfront d’un jutge. Encara que en esta ocasió ho faran de la mà, ja que tots dos estan sent investigats per la Fiscalia per un presumpte delicte d’alçament de béns.

En cas de confirmar-se la comissió del delicte, l’antenista i el que fora el seu marit durant deu anys podrien acabar a la presó.

Concretament, demanen per a ells quatre anys de presó per, presumptament, haver ocultat el seu patrimoni a través de diversos testaferros.

 

Arantxa Sánchez Vicario i el seu exmarit, acusats d’alçament de béns

 

En concret, estan acusats per un presumpte delicte d’alçament de béns al suposadament ocultar el seu patrimoni a través d’un testaferro per a esquivar pagar al Banc de Luxemburg un deute de més de 7,5 milions d’euros.

El cas va començar fa uns deu anys, quan la parella, ara en litigi per la custòdia dels seus fills després d’un dur procés judicial, encara estava junta. Segons desgrana la Fiscalia, tots dos van tramar llavors una xarxa d’empreses i testaferros per a buidar els seus comptes i canviar de nom una vintena d’habitatges, locals o aparcaments, entre altres immobles. Tot això per a esquivar el pagament dels 7,5 milions d’euros.

En l’escrit d’acusació, al qual ha tingut accés ABC, el fiscal deixa clar en diverses ocasions que l’esportista va actuar «sota les consignes del seu marit» i «amb ànim d’enriquiment il·lícit i ple coneixement» una vegada se li va notificar la reclamació del deute el juliol de 2010, explica ABC.

El Ministeri Públic detalla que l’entitat bancària va avançar a un banc espanyol els diners que la tenista havia d’abonar com a garant d’un deute amb Hisenda. Després, el Banc de Luxemburg va reclamar a la tenista la quantitat que havia abonat, però els diners no va ser retornat per la parella, per la qual cosa es va emportar el cas als tribunals.

El fiscal sosté que tant ella com el seu marit, que han viscut un tumultuós procés de separació, al costat d’altres cinc persones del seu entorn (a les quals la Fiscalia també els demana penes de presó) «van idear un pla consistent a descapitalitzar el seu nombrós patrimoni, frustrant d’esta manera el cobrament d’esta quantitat per part de la referida entitat», pel qual van buidar els seus comptes corrents.

Entre els còmplices del presumpte delicte, trobem a persones de l’entorn més pròxim de la parella que van actuar de testaferro. També al responsable de la gestoria que va dur a terme les operacions d’estes empreses.

Tots ells van fer «desaparéixer» els diners que Sánchez Vicario havia cobrat en crèdits i per reportatges en mitjans de comunicació. El fiscal exposa que la tenista era propietària i beneficiària d’almenys cinc empreses, titulars de diversos béns immobles, que després de notificar-se-li el deute amb Hisenda van passar a estar a nom d’una societat uruguaiana.

La Fiscalia demana quatre anys de presó per a l’ex tenista i el seu exmarit

 

Segons el citat document que presenta l’acusació, l’esportista ha actuat en diverses ocasions «sota les consignes del seu marit» i «amb ànim d’enriquiment il·lícit i ple coneixement».

El fiscal manifesta que Arantxa Sánchez Vicario era propietària i beneficiària d’almenys cinc empreses que van passar a estar a nom d’una societat uruguaiana.

També era titular de diversos béns immobles i comptava amb diversos comptes bancaris on guardava els diners cobrats en crèdits i per reportatges en mitjans de comunicació. Uns diners que va desaparéixer després de notificar-se la reclamació del deute.

Per tot això, la Fiscalia demana condemnar a la parella per un presumpte delicte d’alçament de béns o insolvència punible.

Sol·liciten per a ells un total de quatre anys de presó i 8.640 euros de multa, a més de 6,1 milions en responsabilitat civil. Mentrestant, per als còmplices demanen tres anys i mig de presó i multa de 7.560 euros.

Últimes notícies

Dos detinguts per estafar 76.000 euros a una dona major d’Altea amb la banca digital

La Guàrdia Civil ha detingut una dona de 22 anys i un home de 33 per estafar més de 76.000 euros a una veïna de 72 anys d’Altea, després de suplantar la seua identitat i accedir a la seua banca digital.

Roy Revivo fa història com a primer futbolista israelià de l’Elx

El lateral esquerre Roy Revivo, fitxat en l’últim dia de mercat, s’ha convertit en el primer jugador israelià que defensa la samarreta de l’Elx en 103 anys d’història.

Ingressen a presó quatre detinguts per robatoris en vivendes habitades amb la tècnica de l’‘impresioning’

Quatre hòmens d’origen georgià han ingressat en presó provisional després que la Policia Nacional haja desarticulat a València una cèl·lula d’una banda itinerant especialitzada en robatoris en vivendes habitades mitjançant la tècnica de l’‘impresioning’. Els agents els han detingut in fraganti quan es disposaven a cometre nous robatoris i han intervingut ferramentes, joies i més de 13.000 euros en efectiu.

Villena crearà una comissió per a aclarir les responsabilitats pel robatori del Tresor

El ple de Villena ha aprovat per unanimitat crear una comissió municipal per a analitzar l’origen del MUVI i les seues mesures de seguretat després del robatori exprés del Tresor de Villena. L’alcalde també ha sol·licitat un informe per a determinar qui és el responsable de la guarda i custòdia de la col·lecció.

Hereu reclama normalitzar al més prompte possible la vida a Ceuta i esquiva valorar el paper de Marroc

El ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha defensat a Castelló que la prioritat ara és recuperar la normalitat social, econòmica i urbana a Ceuta, i ha evitat pronunciar-se sobre l'informe policial que apunta a una possible implicació de Marroc en l'entrada massiva de migrants.

Hereu exigix més sensibilitat de Brussel·les amb la ceràmica de Castelló

El ministre Jordi Hereu ha demanat a la Comissió Europea un ‘benchmark’ específic per a la indústria ceràmica i ha reclamat més sensibilitat amb l’impacte de les seues decisions sobre un sector clau per a Castelló.

Veïns d’Alacant criden a manifestar-se contra el model turístic el 19 de setembre

Diverses plataformes de vivenda d’Alacant han convocat per al 19 de setembre una manifestació contra el model turístic actual i per una ciutat més habitable. Critiquen la precarietat laboral i l’encariment de la vivenda que, segons afirmen, genera el monocultiu turístic.

Schinocca defensa el mercat de l’Elx i la venda milionària d’Affengruber

El director general de l’Elx, Pedro Schinocca, assegura que el club ha tancat un mercat de fitxatges excel·lent, amb una plantilla compensada, i justifica la venda del central David Affengruber per prop de 12 milions d’euros.