Carlos Corberán va subratllar que el València ha de transformar la pressió per la permanència en un estímul competitiu. El tècnic va remarcar que la idea de l’equip és aprofitar eixa necessitat per a aconseguir el millor rendiment possible en el tram final de la temporada, en el qual cada punt és clau per a seguir en Primera Divisió.
Corberán va explicar que la posició en la classificació és només una foto momentània i que el focus ha d’estar en els punts que se sumen jornada a jornada. Va recordar que ja sabien que anaven a fer falta més punts per a assegurar la salvació i que el vestuari ha hagut d’aprendre a conviure amb eixa exigència creixent en les últimes setmanes, alguna cosa que, segons va remarcar, estan assumint amb naturalitat.
Un grup madur davant la pressió
En eixa línia, l’entrenador va destacar que en el fons no ha canviat res perquè percep al grup com a madur i conscient de la situació. Va insistir que l’equip sap que té la necessitat de sumar i que ha de convertir eixa obligació en un motor per a esprémer el seu rendiment. Va recalcar que el seu objectiu és que en cada partit es veja un València que s’entrega en cos i ànima, que es deixa la vida sobre la gespa i que transmet compromís a la graderia fins i tot en els moments més difícils.
En parlar de la seua pròpia situació, el preparador de Cheste va admetre que sent una gran responsabilitat per estar al capdavant d’un club d’alt nivell i amb tanta pressió externa. Va assenyalar que això els obliga a donar el màxim cada dia i els espenta a buscar punts constantment, amb la intenció de mantindre la il·lusió de l’afició. Segons va explicar, el cos tècnic intenta conviure amb esta etapa amb molta responsabilitat, sense negar la dificultat de l’escenari però reforçant el missatge de treball i lliurament.
Corberán va reconéixer que no és partidari de centrar-se en excés en els números perquè entén que l’aficionat, per damunt d’estadístiques i comparacions, vol veure al seu equip guanyar, rendir i competir. Va comentar que sempre detecta aspectes en els quals el València pot millorar i que eixe ha de ser el repte permanent, una inquietud sana més que una obsessió. Va recordar que, a nivell ofensiu, els números de la segona volta són millors, però va insistir que el que la gent espera és veure al seu equip marcar, superar al rival i mostrar-se intens del primer a l’últim minut.
Anàlisi de l’Athletic i del pla de partit
Sobre l’Athletic, Corberán ho va definir com un equip molt complet, capaç de generar un gran volum d’atac mitjançant centres laterals i pilotes a l’esquena de la defensa. Va subratllar que el conjunt bilbaí ha recuperat a jugadors molt importants que havia perdut durant la temporada, la qual cosa incrementa el seu potencial i la seua capacitat per a imposar un ritme alt de joc.
El tècnic va advertir de la intensitat i l’exigència del partit, però al mateix temps va transmetre confiança en la capacitat del València per a respondre a eixe desafiament. Va assenyalar que l’equip està preparat per a jugar amb la mateixa exigència i intensitat que el rival requerirà, alguna cosa que, al seu juí, serà determinant per a competir de tu a tu enfront d’un rival que arriba en bon moment.
En la part final de la seua compareixença, Corberán es va detindre en la planificació dels entrenaments, un dels temes que ha generat debat entre els aficionats. La qüestió es va reobrir després que en el partit davant l’Atlètic de Madrid la graderia d’animació corejara que l’endemà seria de descans, un càntic que ha alimentat la discussió durant la setmana sobre si l’equip lliura massa.
L’entrenador va defendre la seua metodologia i va afirmar que no considera que hagen descansat en excés. Va argumentar que la planificació es fa sempre en funció del calendari i de la càrrega acumulada pels jugadors. Com a exemple, va detallar que, prenent com a referència l’última planificació que ha provocat inquietud, quan el València arribe a la trobada davant la Reial Societat els futbolistes hauran tingut només dos dies de descans en els últims vint. Si s’amplia la mirada encara més, dels últims 31 dies l’equip haurà lliurat únicament quatre jornades.
Corberán va recalcar que les sessions de treball mai es programen a l’atzar, sinó sobre la base de l’anàlisi de la càrrega de l’equip i en consens amb els preparadors físics, encara que la decisió definitiva l’assumix ell. Va recordar que a Balaídos van arribar després de deu dies seguits de treball sense pausa i van perdre per 1-4, i que a Girona va ocórrer una cosa similar: van enllaçar deu dies d’entrenament sense descans i també van caure derrotats. A partir d’eixos exemples, va concloure que no existix una relació directa entre el resultat i el nombre de dies lliures.
El tècnic va lamentar que no hi haja una fórmula tan senzilla com sumar punts en funció de les hores de treball i va subratllar la importància de la descàrrega mental per al futbolista. Va explicar que les decisions sobre descansos es prenen en funció de la necessitat física, mental i fisiològica de la plantilla, convençut que un equip que arriba fresc a la competició està en millors condicions per a transformar la necessitat en rendiment i acostar-se a l’objectiu de la permanència.
