L’arquitecta Ángela Ruiz ha plantejat mesures per fer habitatges més saludables davant inundacions i calor, coincidint amb el segon aniversari de la dana de València. En vespres electorals, ha defensat adaptar la construcció al clima, perquè fer més cases «no basta» per a superar la crisi habitacional.
Ruiz és doctora arquitecta, finalista dels premis Abanca als deu millors docents d’arquitectura d’Espanya i investigadora principal del grup Marte. Este grup de la Universidad Europea estudia microbiologia, arquitectura regenerativa i tecnoecologia.
La dana ha evidenciat, segons l’experta, el risc que les ciutats es convertisquen en «piscinas» incapaces d’absorbir i evacuar l’aigua correctament. Per això, proposa elevar les vivendes en zones inundables i facilitar el pas de l’aigua sota els edificis.
Com a exemple, ha recordat les construccions del sud-est asiàtic, alçades sobre pilars per permetre que l’aigua circule durant pluges torrencials. Les plantes baixes podrien destinar-se a espais oberts i d’ús comunitari, en lloc d’albergar estances habitables.
També considera necessari dissenyar sistemes de drenatge i evacuació capaços de gestionar grans volums d’aigua en episodis intensos i sobtats. Les superfícies impermeables dificulten la infiltració i afavorixen l’acumulació de l’aigua.
A més, les fulles i altres residus poden obstruir els embornals i agreujar les inundacions. Ruiz ha assenyalat que alguns parcs infantils pavimentats amb ciment impedixen que l’aigua penetre en el terreny.
Les mesures per reduir el risc d’inundació
En els punts exposats, també cal analitzar el nivell freàtic, és a dir, la profunditat de l’aigua subterrània. Este nivell pot pujar quan augmenten les precipitacions i la infiltració.
«Muchas veces el problema no es solo que el agua entre, sino que después no pueda salir», ha advertit Ruiz. Per això, demana tindre en compte els desguassos de les plantes baixes, els pendents dels carrers i la capacitat del clavegueram.
La calor extrema és un altre repte que s’agreuja amb el canvi climàtic. Ruiz descriu moltes vivendes com a «tuppers»: edificis poc transpirables que «no respiran» i acumulen temperatura a l’interior.
L’ús de materials que dificulten la ventilació i la regulació tèrmica contribuïx a este problema. Per contra, un disseny adaptat al lloc pot aprofitar millor les condicions climàtiques i reduir les necessitats de calefacció o refrigeració.
Orientació i materials per a cada clima
Ruiz ha explicat que les necessitats constructives varien segons la ubicació, fins i tot dins d’una mateixa ciutat. A Madrid, per exemple, una orientació sud pot aprofitar la radiació solar a l’hivern i reduir la calefacció.
Per evitar el sobreescalfament estival, els edificis poden incorporar voladissos, marquesines o tendals. La seua ubicació ha de bloquejar el sol quan està més alt i permetre’n l’entrada quan està més baix.
També convé dimensionar les finestres segons l’orientació. La ventilació creuada, amb finestres i portes distribuïdes de manera adequada, afavorix la circulació natural de l’aire i renova l’ambient interior.
L’estalvi energètic, segons Ruiz, s’ha de considerar des de l’inici del disseny de la vivenda. Així, les necessitats de consum poden integrar-se en les primeres decisions constructives.
La qualitat de l’aire interior depén també dels materials emprats en l’obra i els acabats. Algunes pintures emeten compostos orgànics volàtils, mentre que determinats productes contenen formaldehids.
La humitat i la floridura són altres problemes que cal previndre. Ruiz defensa recuperar materials i revestiments tradicionals, com la fusta i els acabats de calç, perquè ajuden a regular la humitat i permeten la transpiració.
