Familiars de Francisco i Elisabeth, desapareguts en la dana del 29 d’octubre de 2024 a la província de València, esperen que hi haja responsabilitats polítiques pel que ha ocorregut i que apareguen els cossos, per a poder tancar el dol. La catàstrofe va deixar 233 víctimes mortals.
Saray Ruiz, filla de Francisco, desaparegut a Montserrat, i Ernesto Martínez, oncle d’Elisabeth Gil, han explicat com afronten l’espera. Elisabeth viatjava amb sa mare, el cos de la qual va aparéixer una setmana després. Les dos havien desaparegut al barranc del Poyo, entre Chiva i Cheste.
Martínez va perdre també la seua germana Elvira i la seua neboda Elisabeth en la dana. Dos anys després, ha assegurat que podran aprendre a viure sense ells, però no oblidar-los. Els esforços que encara es fan per a buscar-los li donen consol i esperança.
La promesa de trobar els cossos manté viva part d’eixa esperança. Martínez ha recordat que el general de la UME li va estrényer la mà i li va dir: ‘Los vamos a encontrar a todos cueste lo que cueste’.
El familiar considera que hi ha un trio format per les víctimes, els mitjans de comunicació i el poble. Segons ha afirmat, la implicació conjunta ha permés que la reivindicació continue dos anys després.
Martínez ha criticat els responsables polítics i ha dit que només escolta ‘mentiras’. També ha afirmat que ‘no hicieron nada sabiéndolo’, en referència a la gestió de l’emergència. Ha censurat, a més, un missatge que demanava donar informació per a crear ‘una sensación de que te cagas’.
Al seu parer, no actuar davant d’una situació coneguda hauria de tindre conseqüències penals. Ha comparat eixa falta d’actuació amb l’omissió del deure de socors davant d’un accident.
Martínez ha explicat que les famílies reclamen des del primer moment que els responsables vagen a la presó. També ha dit que està ‘muy orgulloso de ser valenciano’, però ‘avergonzado de tener el desgobierno total que hay’.
Saray Ruiz ha perdut l’esperança després de dos anys eterns
Ruiz ha explicat que els dies pròxims a l’aniversari són especialment durs. La família torna a connectar amb el que va passar i espera cada dia alguna notícia nova.
La filla de Francisco sap que la busca continua, però ha reconegut que ha perdut part de l’esperança. Al principi, ha recordat, rebien informació més sovint. Ara, dos anys després, el temps se li fa etern.
Ruiz ha descrit la magnitud de la zona de busca i la reducció progressiva dels equips disponibles. Ha resumit la dificultat amb una imatge: ‘es una aguja en un pajar’.
L’únic miracle que veu és que, mitjançant la neteja amb una excavadora o per les pluges, apareguen els cossos en algun moment. Tot i això, ha reconegut que és molt complicat.
Ruiz necessita que aparega el cos de son pare per a poder tancar esta etapa. Ha explicat que, independentment dels actes que facen, sap que no hi és i que no pot enganyar-se ni convéncer-se amb una mentida.
També ha recordat amb emoció i afecte que son pare va salvar els seus dos fills abans de morir. ‘No sé qué hubiera ocurrido si también se hubieran marchado; fue un regalo muy grande’, ha afirmat.
Els fills, Ruth i Alejandro, afronten la pèrdua de manera diferent. Segons Ruiz, Ruth recorda més son avi i el porta al present, mentres Alejandro ho evita una miqueta. La família ha mogut cel i terra per a trobar suport psicològic per als menors.
Per a completar el dol, Ruiz considera necessari trobar el cos i que hi haja conseqüències per als responsables. Ha assenyalat la falta de prevenció i de mitjans, i ha reclamat una reparació efectiva.
La família viu amb ràbia els temporals recents
Les últimes setmanes, amb temporals i danes que no han tingut conseqüències tan greus, han fet que ho visquen amb ràbia. Ruiz considera que eixos episodis reforcen la idea que la prevenció podia haver reduït les morts.
‘Sale la verdad que promulgábamos, que se podían haber evitado tantas muertes; siempre puede haber algún caso pero no 233 como hubo ese día. Es muy importante la prevención y que haya acción antes, durante y después para salvar a la población’, ha afirmat. També ha sostingut que es podien haver evitat moltes morts, encara que sempre puga haver-hi algun cas. Ha remarcat que no haurien sigut 233 com les registrades aquell dia.
