Isabel García, exdirectora de l’Institut de les Dones, i la seua dona, Elisabeth García, han negat irregularitats en contractes dels Punts Violeta. Les dues han declarat com a investigades davant un jutjat de Mislata el 28 d’octubre de 2026.
Els contractes qüestionats haurien sigut adjudicats per municipis governats pel PSOE per a gestionar estos espais. La investigació judicial s’ha iniciat arran d’una denúncia presentada pel sindicat Manos Limpias.
La investigació judicial
Segons fonts de Manos Limpias, les investigades han defensat davant la Secció Civil i d’Instrucció del Tribunal d’Instància de Mislata, plaça número 4, que no han comés cap infracció. També han afirmat que ‘todo lo hicieron legalmente’.
El jutge ha obert diligències prèvies per presumptes delictes de prevaricació, tràfic d’influències i falsedat en document públic. A més, ha encomanat a la Guàrdia Civil que investigue els fets.
En la compareixença, les dues dones també han qüestionat l’informe policial. Segons les mateixes fonts, han dit que ‘está lleno de irregularidades e imprecisiones’.
Manos Limpias va presentar la denúncia en agost de 2024 per presumptes delictes de corrupció. El procediment tracta de l’adjudicació de contractes per als Punts Violeta i altres projectes.
Segons la denúncia, les dues polítiques socialistes haurien obtingut més de 60 contractes públics. Els denunciants calculen que els contractes els haurien reportat més de 250.000 euros, en ajuntaments i durant el període comprés entre 2022 i 2024.
El cessament d’Isabel García
El Govern va cessar Isabel García com a directora en juliol de 2024, dies després que es publicara la notícia sobre els contractes. Aleshores, ella va negar haver aprofitat el càrrec per a enriquir-se.
També va assegurar que les seues empreses no entraven en conflicte d’interessos amb la direcció. Després del nomenament, va passar a tindre’n una participació del 8 %. García va afirmar que mai havia fet gestions ni recomanacions per a afavorir cap contracte.
A més, va denunciar una ‘cacería’ contra ella i va vincular el cessament a les seues crítiques a la llei trans. Havia publicat missatges en xarxes socials en què negava l’existència de les dones trans.
En aquelles publicacions també parlava de ‘dictadura queer’ i ‘delirio trans’. Sumar, Podemos i organitzacions LGTBI van criticar els missatges i van exigir el seu cessament.
