Busquen xiquets de 6 mesos a 12 anys per a provar la vacuna de Pfizer

L’Hospital 12 d’Octubre de Madrid busca xiquets d’entre 6 mesos i 12 anys per a provar la vacuna de Pfizer enfront de la Covid-19 dins d’un assaig clínic internacional que valorarà l’eficàcia i seguretat d’esta vacuna en la infància.

L’hospital madrileny es converteix així en un dels centres sanitaris que provaran en diversos països les vacunes enfront del coronavirus en menors. Sobre si això és segur, Manuel Gijón, responsable de l’assaig, explica en declaracions als mitjans de comunicació: «Ja hi ha 40 famílies reclutades i esperem augmentar el nombre de participants. No hi ha por, ja hi ha milions de persones immunitzades a tot el món i les famílies han entés que l’objectiu que és una oportunitat per a protegir els seus fills».

Com funciona l’assaig amb Pfizer?

 

L’assaig consisteix a administrar dos dosis de la vacuna de Pfizer a tots els xiquets que participen en ell amb un interval de 21 dies, igual que està pautat en adults. Es pretén així conéixer si la vacuna de Pfizer, que es basa en l’ARN missatger, és segura durant la infància.

L’hospital madrileny també provarà esta mateixa vacuna en adolescents. La Unitat Pediàtrica d’Investigació i Assajos Clínics testarà també la resposta del sistema immunitari entre els 12 i els 18 anys. Cadascun dels assajos inclourà persones sanes així com a pacients amb malalties cròniques controlades i estables.
L’assaig en xiquets començarà a la fi del mes de maig.

S’iniciarà amb els xiquets d’entre 5 i 12 anys. Els assajos compten amb l’autorització atorgada per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) i han sigut avaluats i aprovats per un Comité Ètic d’Investigació amb Medicaments de caràcter nacional.

Últimes notícies

Els jurats dels Premis Jaume I alerten de l’impacte de la desinformació i reclamen una IA ètica

Els jurats dels Premis Rei Jaume I, entre ells 25 Nobel, advertixen del mal de la desinformació per a la ciència i demanen normes ètiques per a la intel·ligència artificial.

El professorat valencià encadena 17 dies de vaga amb manifestacions i acampada a València

El professorat de l'ensenyança pública no universitària de la Comunitat Valenciana acumula 17 dies lectius de vaga indefinida, amb manifestacions en les tres províncies, una acampada en el centre històric de València i noves reunions telemàtiques amb Educació.

Desarticulada a Castelló una trama que va contractar 52 mòbils d’alta gamma de manera fraudulenta

La Guàrdia Civil ha destapat a Castelló una trama que usava dades fiscals i mercantils d'empreses per a contractar 52 mòbils d'alta gamma, valorats en uns 80.000 euros, i revendre'ls en el mercat de segona mà.

Jornada de calor intensa al sud i vent molt fort a l’interior nord de Castelló

La Comunitat Valenciana afronta un dimarts de màximes en clar ascens en el sud i ratxes de vent molt forts a l'interior nord de Castelló abans d'un notable descens tèrmic demà, sobretot en la mitat sud.

L’atur baixa en la Comunitat Valenciana al maig i se situa en 284.096 persones

L'atur registrat en la Comunitat Valenciana va descendir al maig en 1.654 persones respecte a abril, un 0,58% menys, fins a situar el total d'aturades en 284.096.

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.