El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admés a tràmit la demanda presentada per Vicente Sala Martínez, fill de la vídua de la CAM, contra l’absolució del seu cunyat Miguel López pel crim de María del Carmen Martínez, assassinada a tirs en 2016 a Alacant.
La víctima, vídua del banquer Vicente Sala, va morir el 9 de desembre de 2016. Va rebre dos trets al cap en el llavacotxes d’un concessionari de vehicles de la ciutat d’Alacant.
Este negoci era en aquell moment propietat de la família Sala-Martínez i el regentava Miguel López, gendre de la víctima. López estava casat amb la filla menuda de María del Carmen Martínez.
Detalls de la demanda al TEDH
Segons fonts jurídiques de l’entorn de Vicente Sala Martínez, la demanda es va presentar en febrer d’enguany. Estes mateixes fonts han indicat que el TEDH ja l’ha admesa a tràmit.
El fill de la víctima exercix l’acusació particular en la causa. Ho fa a través del despatx Palacio Asociados i amb l’assessorament del penalista Francisco Ruiz Marco.
La iniciativa davant el Tribunal d’Estrasburg s’ha produït després de l’última decisió del Tribunal Constitucional. En octubre de 2025, el Constitucional va anul·lar la resolució del Tribunal Suprem que revocava l’absolució de Miguel López i ordenava repetir el juí.
El Tribunal Suprem havia anul·lat prèviament la sentència absolutòria. Considerava que s’havia vulnerat el dret a la tutela judicial de l’acusació particular, representada per Vicente Sala Martínez.
Segons el Suprem, en el juí per jurat s’havien produït dues infraccions processals. Estes anomalies, a juí seu, havien causat indefensió a l’acusació.
Un primer veredicte de culpabilitat
El jurat popular havia emés inicialment un veredicte de culpabilitat contra Miguel López. Set membres van votar a favor i dos en contra.
Davant d’eixe primer veredicte, la magistrada presidenta va ordenar la devolució de la decisió al jurat. Va considerar que les sis dones i tres hòmens jurats no havien valorat prou les proves de la defensa.
L’acta d’aquell moment processal es va destruir per orde de la magistrada. Per a l’acusació particular, este fet va generar indefensió i va poder condicionar el jurat.
Després d’eixa devolució, el jurat va canviar el sentit del vot. En un segon veredicte va declarar ‘no culpable’ Miguel López tant del delicte d’assassinat com del de tinença il·lícita d’armes.
Per estes acusacions, la Fiscalia demanava 24 anys de presó. Malgrat això, el nou veredicte va portar a l’absolució de l’acusat.
Eixa sentència absolutòria va ser confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. No obstant això, el Tribunal Suprem la va anul·lar després.
El Suprem va ordenar celebrar un nou juí en considerar que l’actuació de la magistrada havia vulnerat el dret a un procés amb totes les garanties. Entenia que la destrucció de l’acta i la devolució del veredicte afectaven greument les garanties de l’acusació.
El paper del Tribunal Constitucional
Un últim recurs de la defensa de Miguel López va arribar al Tribunal Constitucional. Este òrgan va resoldre en última instància que la decisió del Suprem vulnerava el dret a la tutela judicial efectiva de López.
El Constitucional va concloure que l’argumentació del Suprem sobre la suposada indefensió de l’acusació particular no s’ajustava a la seua pròpia jurisprudència. Per este motiu va anul·lar la orde de repetir el juí.
Davant d’esta resolució, el fill de la víctima ha optat per portar el cas a instàncies europees. Ara, amb l’admissió a tràmit de la demanda, el TEDH haurà d’analitzar si en el procediment espanyol s’han vulnerat o no drets fonamentals.
