Marta Marco Alario, professora de Llengua, cap d’estudis i coordinadora Covid en un institut de Madrid, ha escrit una carta mostrant la seua frustració respecte a la imprudència dels joves que van viatjar a Mallorca amb motiu del viatge de fi de curs, assegurant que la societat està creant «adults infantilitzats, egoistes i fluixos».
Una carta viral
El macrobrot originat a Mallorca entre els estudiants de segon de batxillerat que van celebrar del 12 al 18 de juny amb motiu del final del curs i de la selectivitat, ha generat molta controvèrsia i indignació.
Una carta de la cap d’estudis i Coordinació de la Covid-19 d’un institut de la zona est de Madrid, Marta Marco Alario, ha decidit transmetre la seua opinió i la seua còlera a través d’una carta, publicada pel Diari de Mallorca, en la qual valora tot l’esforç que han fet els centres d’estudi per a evitar contagis, que segons ella s’han fet malbé. «Us n’aneu a Mallorca a la búsqueda del coronavirus després que durant mesos, en l’institut, ens hàgem deixat la vida perquè no us contagieu i no contagieu a les vostres famílies«.
«Sí el meu institut és un dels quatre que també s’han vist esquitxats per este brot i la responsabilitat és exclusivament de les persones que s’han contagiat«, comença escrivint Marco. Assegura, que no tots els estudiants de segon de batxillerat de l’institut on imparteix classes van poder acudir al viatge. Dos d’elles no van ser perquè no havien aprovat l’assignatura de Llengua, al que la cap d’Estudis afegeix que, en un debat amb elles, van sol·licitar el canvi dels exàmens per a així poder assistir al viatge al qual anaven a acudir tots els seus companys.
A més, segons la professora, quan una de les alumnes que no havia aprovat l’assignatura de Llengua va anar a recollir l’orla, va haver d’escoltar les seues paraules i contenir la seua ira: «Estic ací per culpa vostra perquè si no arriba a ser pel de Llengua jo estaria a Mallorca amb els altres«, va assegurar l’alumna. A això, la professora li va contestar: «Si passa alguna cosa a Mallorca hauràs de donar gràcies al magnífic professor de Llengua amb qui tu sola has suspés«.
També té dures paraules per al fet que els alumnes es defenguen de Mallorca dient que a ells no els obligaren a dur màscares. «Perdó?, de debò?, a hores d’ara cal ‘obligar’ futurs universitaris a portar màscara?, cal obligar a quasi adults a complir una norma mundial?, a què juguem?, ens deixarem fer xantatge per un argument tan infantil usat de manera injusta per persones que han jugat a ser adults viatjant a quilòmetres de les seues llars per a, no ens enganyem, agafar-se una bufa darrere d’una altra lluny de pare/mare?, en què quedem?, adults o xiquets? I vaig més enllà… Si no hagués acabat el curs, ara estarien en l’institut posant en perill als qui s’han desgastat protegint-los?«
A més, ha assegurat que «l’ésser humà està més ben confinat» i ha culpat a l’individualisme i a l’egoisme de «un egocentrisme mal gestionat«. De la mateixa forma, ha volgut posar l’accent en el treball que ha realitzat el centre escolar durant nou mesos per a dur a terme un control de la pandèmia, assegurant que han estat «els pitjors mesos de la meua vida».
«La gent diu que ho hem fet molt bé«, afegeix, «Molt bé? Si ho hagués fet molt bé, l’egoista colla de mesquins que s’ha anat a Mallorca a fer el que els ha sortit del nap després de portar nou mesos escoltant les meues instruccions i consells, s’haurien quedat en la seua maleïda casa«.
Un comiat premiat amb l’esforç
Amb tot això, Marta Marco Alario acomiada el càrrec que ha estat ocupant este temps, després del qual, segons ella han estat els pitjors mesos de la seua vida i agraeix l’esforç i la dedicació de totes aquelles persones que han fet possible la contenció de la pandèmia en l’institut. «Que després de nou mesos no reconeguen el «Carpe Diem» en Garcilaso té una passada… però que se’n vagen a la trobada de la mort, no«.
Reclamar reforma educativa
I finalment, tampoc ha perdut l’oportunitat per a reclamar una reforma educativa que incentive el pensament dels joves. «Continue clamant en este desert per una reforma efectiva del sistema educatiu que ens retorne les hores de Literatura segrestades, d’Història i de Filosofia en la llengua en la qual estimem (no a la que estimem) i que es deixen de nimietats que condueixen a crear adults infantilitzats, egoistes i fluixos. Fa falta Pensament en una societat individualista que fa aigües pertot arreu».
