Les restriccions a la mobilitat que va suposar el confinament per la pandèmia de Covid-19 van afectar a tota la població, però especialment als grups més vulnerables, com les persones amb esquizofrènia.
Investigadors de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH), del Centre de Referència Estatal d’Atenció Psicosocial a Persones amb Trastorn Mental Greu (CREAP) de l’Imserso, a València, i del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló (CHPC) acaben de publicar els resultats d’un estudi sobre els efectes del confinament en aquestes persones, en la revista científica internacional Healthcare.
La seua investigació ha avaluat diferents dimensions, com els nivells de medicació, ansietat i depressió, el consum de tabac o l’adhesió a l’exercici físic i a la dieta mediterrània.
A través del disseny d’un qüestionari en línia, els investigadors han avaluat els efectes que va tindre el confinament a l’inici de la pandèmia de Covid-19 en els nivells d’ansietat i depressió de 102 persones amb esquizofrènia del CREAP i del CHPC, així com en altres variables relacionades amb els hàbits de vida, com l’adhesió a la dieta mediterrània, la freqüència d’exercici físic i el consum de tabac.
El qüestionari dissenyat, compost per 43 ítems, s’ha elaborat a partir de diferents escales validades internacionalment per a cada dimensió avaluada.
Segons explica la professora de la CEU UCH Gemma Biviá, membre del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut i investigadora principal de l’estudi, “els pacients participants van completar el qüestionari dissenyat per l’equip investigador al costat del seu metge, identificant els seus hàbits tant abans com durant els períodes d’aïllament i restricció de moviments a la població que va suposar l’inici de la pandèmia el març de 2020”.
Més medicació, en 1 de cada 5 casos
Els resultats mostren que 20 dels 102 pacients participants en l’estudi, un 19% del total, van haver d’augmentar la seua medicació a causa del confinament.
“Aquest resultat està en relació amb altres dos que també mostren importants increments: els relatius als nivells d’ansietat i depressió -explica la professora Biviá-. Més d’un 16% va patir ansietat severa i quasi un 10% depressió severa, quan abans del confinament només la patien l’1% i el 2% respectivament”.
Altres hàbits avaluats en aquest estudi, ara publicat en Healthcare, també van reflectir canvis importants, com és el cas del consum de tabac: “El número de les persones amb esquizofrènia que fumava més d’un paquet de tabac al dia va passar del 5 a l’11% durant el confinament”.
No obstant això, l’adhesió a la dieta mediterrània no va registrar canvis significatius, mentre que va augmentar, lògicament, el nombre d’hores de sedentarisme a causa de la restricció a la mobilitat.
En aquest sentit, en les seues conclusions els investigadors de la CEU UCH i el CREAP autors de l’estudi destaquen la importància d’utilitzar internet per a fomentar l’adhesió a hàbits de vida saludables entre les persones amb esquizofrènia, davant possibles situacions de confinament o aïllament de la població en general, per a millorar el benestar dels més vulnerables en un context de falta limitació de la mobilitat i aïllament semblant al viscut per la pandèmia.
Equip investigador
Per part de la CEU UCH són autors d’aquest estudi les professores del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia Gemma Biviá, Loreto Peyró, Laura García Garcés i Inmaculada Sánchez; el professor Juan Francisco Lisón, membre del Departament de Ciències Biomèdiques i investigador del CIBERobn; i els investigadors del Grup TXP de la CEU UCH Gonzalo Haro i Francisco Arnau. Per part del CREAP, han format part de l’equip els investigadors Pau Soldevila i Víctor González Ayuso.
L’estudi “The Impact of the COVID-19 Pandemic on the Lifestyles and Levels of Anxiety and Depression of Patients with Schizophrenia: A Retrospective Observational Study” ha sigut publicat per la revista científica internacional Healthcare: https://www.mdpi.com/2227-9032/10/1/128
