Mor un valencià pocs dies després de vacunar-se amb AstraZeneca

 

Tot i que les autoritats sanitàries ens segueixen recordant que són casos aïllats, la realitat és que continuen apareixent casos de persones que pateixen fortes reaccions a Espanya després de ser vacunats amb AstraZeneca, arribant a produir-se algunes defuncions. Després de la mort d’un militar donada a conéixer la setmana passada, este dijous es feia pública la mort d’un home de 64 anys a la Comunitat Valenciana, només vuit dies després d’haver rebut la primera dosi d’esta vacuna.

Segons recull el ‘Diari de Girona’, la família de la víctima creu que els problemes de salut que va patir dies després de ser vacunat es deuen a haver rebut esta dosi d’AstraZeneca. Tot, després que els metges li diguessen que ell no corria cap risc en particular, tot i que patia una malaltia pulmonar inflamatòria crònica coneguda com a MPOC.

Juan Carlos hauria patit un aneurisma, una malaltia cerebrovascular vinculada amb la trombosi que pot provocar una embòlia, només dos dies després de ser vacunat. El seu estat hauria anat empitjorant, fins que acabava perdent la vida vuit dies després de rebre la dosi d’AstraZeneca.

Encara que des del centre hospitalari on va ser atés s’han negat a fer declaracions sobre la seua mort, la família no té dubtes que la seua pèrdua està vinculada amb la vacuna que se li va administrar. I això que les autoritats sanitàries segueixen dient que són escassos els casos de trombes o problemes vasculars al cervell derivats del fàrmac.

 

La seua salut va anar empitjorant amb el pas dels dies

Els familiars de la víctima mortal tenen por que Juan Carlos siga este 0,65 dels casos de cada 100.000 vacunats als quals els han aparegut trombes després de vacunar-se. L’home hauria anat a immunitzar-se el passat 6 d’abril al poliesportiu del Toscar d’Elx, després de ser citat per la conselleria valenciana de Salut. Hauria rebut esta primera dosi, passades les 17.00 hores de la vesprada.

Jimena, la filla de Juan Carlos, assegura ara al mitjà citat que, abans de vacunar-se, el seu pare havia telefonat diverses vegades al seu centre de salut per saber si hi havia contraindicacions en el seu cas. Li van dir que l’informarien en el mateix punt de vacunació i allà li van confirmar que, en principi, no hi havia problema.

No van passar moltes hores. Va ser aquella mateixa matinada quan l’home va començar a patir forts mals de cap, pels quals va prendre paracetamol, tal com li havien indicat. L’endemà, dimecres, va notar també diverses punxades a diferents parts del seu cos, com el pulmó, el cor, els ronyons o el cap. I dijous va seguir sentint forts dolors. Malgrat això, va acudir al seu lloc de treball, en una empresa local d’electromecànica. Un cop allà, va patir un desmai, a més de vomitar. Els seus companys van avisar emergències i va ser traslladat en ambulància a l’Hospital General d’Elx, estant conscient.

Quan va arribar al centre hospitalari en qüestió, va ser sotmés a diverses proves per detectar quin problema de salut estava patint. Entre elles, se li va fer un TAC, amb el qual se li va detectar «HSA suggestiva de trencament aneurismàtic», és a dir, sagnat entre el cervell i els teixits que el protegeixen.

Un cop fet el diagnòstic, el 9 d’abril Juan Carlos va ser traslladat des de l’hospital d’Elx a l’Hospital General d’Alacant per sotmetre’s a més proves i controlar el sagnat. En un primer moment semblava que s’estabilitzava, però la medicació que li van subministrar, amb el pas de les hores, no feia efecte. En este moment, es va notificar a la família que Juan Carlos tenia trombes al cap. El seu estat ja era crític i es va decidir no fer cap més intervenció. L’home, malauradament, acabava perdent la vida a l’hospital tres dies després.

La seua filla lamenta ara que el seu pare haja mort i es pregunta si es podria haver evitat. «Diners no en volem perquè no et tornen una persona, només volem que se sàpiga, que s’investigue més la vacuna o que miren més els historials de la gent», acaba.

Últimes notícies

La Generalitat rebutja una negociació bilateral del finançament i reclama el CPFF

La Generalitat insistix que la reforma del finançament autonòmic ha de debatre's de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i descarta reunions bilaterals amb Hisenda.

Detinguda la parella de la dona assassinada per escanyament a Callosa de Segura

La Guàrdia Civil ha detingut a la parella d'una dona trobada morta per escanyament a Callosa de Segura, en un presumpte nou cas de violència masclista.

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament convoca una vaga de famílies el 5 de juny

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic convoca una vaga de famílies el 5 de juny per a buidar les aules i recolzar al professorat en la quarta setmana de vaga indefinida.

Assassinada una dona per presumpta violència masclista a Callosa de Segura

Una dona va ser assassinada per escanyament a Callosa de Segura, Alacant, i el principal sospitós és la seua parella sentimental, investigat per un possible cas de violència masclista.

L’Estat eleva a 170.300 milions les transferències a comunitats i reforça el finançament autonòmic

L'Estat transferirà este any 170.300 milions a les comunitats autònomes, un 7,7% més, i 29.247 milions a les entitats locals, en màxims històrics, mentres diverses autonomies del PP rebutgen les reunions bilaterals propostes per Hisenda.

Díez reclama traure a l’AVL de la disputa política mentres el seu pressupost puja un 5,1% en 2026

El vicepresident segon José Díez defén en Les Corts que el pressupost de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua augmente un 5,1% en 2026 i reclama mantindre-la al marge de la confrontació partidista.

Compromís reclama en el Congrés que Marlaska explique l’actuació policial en la vaga docent valenciana

Compromís i altres grups demanen que Marlaska rendisca comptes en el Congrés per l'actuació policial durant la vaga docent en la Comunitat Valenciana i per l'agressió a una professora.

Els Premis Rei Jaume I reconeixen avanços en economia de gènere, fotònica i biomedicina

La 38 edició dels Premis Rei Jaume I reconeix investigacions capdavanteres en economia de gènere, fotònica, canvi climàtic, biomedicina, noves tecnologies, empresa i salut pública, amb set guardons dotats amb 100.000 euros cada un.