Els menors de 12 anys tenen baix risc d'infectar-se amb SARS-CoV-2. De fet, a Espanya, des de l'inici de la pandèmia, només han mort 16 xiquets menors de 10 anys d'un total de 85 067 morts oficials.
Als Estats Units les xifres són semblants: 420 xiquets menors de 10 anys morts d'un total de 653 000 morts per covid-19.
Estes dades reflecteixen que la virulència del SARS-CoV-2 en xiquets és molt baixa. Però no significa que no es puguen infectar. És més, es calcula que els xiquets representen el 15% dels casos actuals de COVID-19 i que, a sobre, tenen altes càrregues virals.
Per tant, encara que la gravetat de la infecció en els menors de 12 anys és baixa i la majoria són asimptomàtics, els xiquets poden transmetre la malaltia. D'ací la importància de vacunar-los.
Tot apunta al fet que, per als menors de 12 anys, s'optarà per les vacunes mRNA de les companyies Pfizer o Moderna, aprovades per als joves d'entre 12 i 18 anys al maig d'este mateix any.
De fet, totes dos farmacèutiques van començar l'assaig clínic en xiquets entre 5 i 11 anys al juny. En total van reclutar 4.800 voluntaris, dels quals 560 eren espanyols, pacients de l'Hospital 12 d'Octubre, l'Hospital Clínic de Santiago, l'IHP Centre d'Especialitats Pediàtriques de Sevilla i l'hospital Sant Joan de Déu a Barcelona.
És esperable que almenys Pfizer comunique els resultats a l'agència del medicament americana durant els mesos de setembre o octubre. Si l'avaluació és positiva, serà aprovada i examinada per l'agència europea quasi simultàniament.
La primera variable i més important ha sigut la dosi. Atés que el grup d'edat entre 5 i 11 anys és molt heterogeni, és important calcular quina dosi és la més inmunogènica, és a dir, la que donava una major resposta immunològica a l'antigen de la vacuna amb els mínims efectes secundaris.
Per part de Pfizer s'han examinat tres dosis: la mateixa que en adults, l'aprovada per al grup entre 12 i 18 anys, un terç d'esta dosi i un dècim.
La segona variable són els efectes secundaris ja descrits en els joves o adolescents. N'hi ha lleus, com a mal de cap, dolor muscular, esgarrifances, dolor en les articulacions, febrícules o dolor en el punt de vacunació (habitualment, la part alta externa del braç). Però també greus, com a possibles miocarditis o pericarditis.
Les primeres dades dels voluntaris a l'Hospital 12 d'octubre semblen molt encoratjadors, amb menys efectes secundaris que els adults i bastant més lleus.
Com encara no s'han enviat els resultats d'este assaig clínic a les agències del medicament, la vacunació del grup d'edat de 5 a 11 anys no serà abans de novembre o desembre d'enguany, sent començaments de 2022 la data més factible.
El bo és que, atés que els protocols de vacunació estan posats a punt per a la població jove i, després de l'èxit que ha tingut la seua vacunació al nostre país –més del 75% de joves entre 12 i 18 anys vacunats en un mes–, és previsible que la vacunació dels xiquets seguisca el mateix patró.
Atés que la variant delta del virus SARS-CoV-2 és entre dos i tres vegades més contagiosa que altres variants anteriors, com l'alfa o la beta; atés que algunes dades suggereixen que esta variant pot causar una malaltia més greu que els ceps anteriors en persones no vacunades, i atés que les persones no vacunades continuen sent el major grup de preocupació i que el risc de transmissió més alt es dona entre persones no vacunades, sí que és pertinent vacunar als xiquets.
A més, si és certa la previsió que per a aconseguir la immunitat de grup es necessita vacunar al 90% de la població, resulta que el grup de 5 a 11 anys representa a Espanya un 11% (5 milions).
La realitat és que els xiquets ni s'infecten menys ni tenen menys càrrega viral que els adults. El seu cas no sembla ser d'immunitat creuada. La possible explicació a la seua resposta diferent pot estar en la immunitat innata, que és la primera resposta de l'organisme davant un patogen.
S'ha vist que els xiquets tenen nivells molt més alts de proteïnes responsables de la immunitat innata i una major expressió dels gens que codifiquen estes proteïnes, que es denominen interferons i interleucines.
La conclusió més directa és que el que diferència als xiquets dels adults és la seua ràpida resposta d'immunitat innata enfront dels virus, que tarda molt més temps a establir-se en els adults i que en COVID-19 és fonamental.
El fet que les vacunes en general potencien també la resposta immune innata suggereix que vacunar als xiquets pot beneficiar en reduir el número de virus en la població general i és un altre punt positiu per a considerar la seua vacunació.
En definitiva, la vacunació dels xiquets no sols té més beneficis que riscos, sinó que ens ajudarà a canalitzar esta pandèmia d'una altra forma.
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!