Mesclar una primera dosi d’AstraZeneca amb una segona punxada d’una altra vacuna d’una tecnologia totalment diferent com la Pfizer no comporta efectes secundaris greus i a més és fins a 7 vegades més eficaç per a previndre la covid que fer dos inoculacions d’AstraZeneca.
Estes són les dos principals conclusions de l’estudi ‘Combivacs‘ del Carlos III, l’assaig que Sanitat va posar en marxa l’abril passat perquè ajudara a decidir què fer amb els quasi 2 milions de treballadors essencials als quals es va inocular la primera dosi de la fórmula anglosueca i als quals es va negar la segona burxada d’este compost.
Tot això, després que es paralitzara la inoculació d’este compost, mediats de març quan es detectaren a Europa més de 200 casos d’estranys trombes, sobretot entre dones recentment inoculades d’entre 18 i 48 anys.
Les conclusions de l’estudi són rotundes: l’administració d’una dosi de reforç «mitjançant esquema de vacunació heteròloga» (mescla) és «altament inmunogénica», fins al punt que provoca un increment en anticossos d’entre 30 i 40 vegades entre els 7 i 14 dies després de la inoculació, la qual cosa es tradueix en una resposta protectora 7 vegades més potent que la que provoca repetir la inoculació Vaxzevria (nom comercial d’AstraZeneca).
Efectes Secundaris
I tot això, amb unes «reaccions adverses» lleus o moderades que han sigut «similars» a les de la inoculació d’altres vacunes. Unes molèsties que en «cap cas han sigut greus ni han motivat ingressos hospitalaris», segons va explicar Antonio Frías, coordinador de la xarxa d’investigació clínica de l’Institut de Salut Carles III.
Els responsables de l’estudi van posar l’accent principalment que els efectes secundaris, que a partir del tercer dia havia desaparegut, no van ser en cap cas preocupants: 88% dels casos dolor en el lloc de la injecció, 44% maldecaps, 41% malestar general, 35% induració (enduriment de la zona), 31% eritema (taques temporals) , 25% esgarrifances o 10% nàusees.
En cap cas es van detectar els famosos trombes reportats amb AstraZeneca, que van aparéixer en 1 de cada 100.000 burxades a nivell europeu, si bé la reduïda mostra d’este assaig feia quasi impossible aqueixa possibilitat. I és que en l’estudi ‘Combivacs’ han participat només 663 persones menors de 60 anys a les quals se’ls va inocular la primera dosi d’AstraZeneca.
Els 663 voluntaris van ser dividits en dos grups, el primer, de 442 persones a les quals es va inocular la dosi de Pfizer i un segon format per 221personas que no va rebre una segona dosi de cap mena i que actua com a grup control.
En l’actualitat, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya i Suècia ja administren la segona dosi amb vacuna d’ARNm, en concret Pfizer a les persones que van ser inoculades amb la primera dosi d’AstraZeneca.
