Els servicis socials dels ajuntaments afectats per la dana de 2024 rebran la Cruz d’Or de l’Orde Civil de la Solidaritat Social, en reconeixement a la seua faena durant l’emergència i la posterior recuperació social i comunitària.
El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha anunciat esta distinció per a destacar els mèrits dels equips municipals. Estos servicis han sigut clau per a atendre les persones damnificades i coordinar recursos en els moments més crítics.
Anunci del Ministeri en el congrés a València
L’anunci s’ha fet este dimarts a València. El ministre Pablo Bustinduy ha tancat el congrés estatal ‘Los cuidados que queremos’, que ha recorregut cinc ciutats espanyoles per a debatre els principals reptes dels servicis socials i dels cuidats.
En la capital valenciana, el debat s’ha centrat especialment en l’impacte de l’emergència climàtica.
Segons ha afirmat Bustinduy, ‘és el reconeixement de tot un país a qui ha estat sostenint els seus veïns quan més ho necessitaven, en condicions molt difícils, donant la millor imatge de qui som com a societat, la millor imatge del públic’. El ministre ha afegit que ‘la democràcia espanyola en el seu conjunt vol reconéixer una faena tan difícil com generosa i exemplar’.
A partir d’esta intervenció, el Ministeri ha vinculat la distinció al paper dels equips municipals en el suport i la coordinació en situacions d’alta intensitat d’emergència.
Nous distintius a l’acció social
El Ministeri de Drets Socials ha avançat que en els pròxims dies anunciarà nous distintius. Estos reconeixeran la tasca d’entitats, professionals i institucions vinculades a l’acció social que hagen contribuït al benestar de la població.
Les creus es lliuraran el pròxim 15 de juny en un acte en la seu del ministeri, segons ha informat el departament en un comunicat. En este mateix marc es concretarà quins ajuntaments i servicis socials reben cadascuna de les distincions.
Bustinduy ha posat el focus en que els efectes de la crisi climàtica i dels fenòmens meteorològics extrems no afecten per igual tota la ciutadania. Segons ha remarcat, estos impactes ‘recaiguen amb una intensitat més gran sobre qui ja patix situacions de desigualtat o exclusió social’.
‘Tots els col·lectius ja de per si exposats a la discriminació i la desigualtat es veuen impactats de manera molt més severa per les catàstrofes climàtiques’, ha subratllat el ministre. Per a ell, la crisi climàtica exigix ‘una resposta pública que incorpore una perspectiva social i que tinga en compte les diferents capacitats de les persones per a afrontar-la’.
La dimensió social, clau davant la crisi climàtica
Bustinduy ha advertit que ‘l’experiència ens ha ensenyat com és de cruel un sistema que permet que qui té menys, qui viu majors dificultats en la nostra societat, es veja doblement afectat per la crisi climàtica’. Per això, ha defensat ‘reforçar la incorporació de la dimensió social a tota l’actuació en matèria climàtica’.
En la mateixa línia, ha destacat que cal actuar amb mesures que tinguen en compte la realitat social de les persones més exposades.
El ministre ha explicat que cal incloure les necessitats i vulnerabilitats específiques dels col·lectius especialment afectats. Ha mencionat persones migrantes, persones en situació de dependència, amb discapacitat, dones, xiquets i xiquetes, inquilins, persones amb menys recursos econòmics o amb nivells educatius baixos.
Segons Bustinduy, ‘cal adaptar les nostres institucions, modes de producció i de vida a un escenari distint’. Eixa adaptació, ha apuntat, ha d’integrar de manera explícita l’impacte social de cada mesura contra el canvi climàtic.
Informe sobre vulnerabilitat social i crisi climàtica
En este context, el Ministeri de Drets Socials ha anunciat que publicarà un informe conjunt amb el Ministeri de Sanitat sobre vulnerabilitat social i crisi climàtica. L’objectiu d’este document serà donar resposta a la nova realitat social del segle XXI i orientar futures polítiques públiques.
D’esta manera, el Ministeri busca reforçar la planificació pública incorporant la perspectiva social com a part central de la resposta davant els efectes del canvi climàtic.
