La paraula dana malauradament està d’actualitat en els mitjans de comunicació i en molts àmbits públics, incloent les conversacions familiars, de carrer o de treball, des de fa algun temps. Abans, al que ara se li diu dana, se li deia gota freda, ‘depressió atmosfèrica freda que, en descendir sobre una massa d’aire calent, pot produir greus pertorbacions atmosfèriques acompanyades de precipitacions molt intenses’.
No cal explicar molt en què consistix eixe fenomen meteorològic i els danys que causa o pot causar. Especialment en la part pròxima al Mediterrani en Espanya, les danes o les gotes fredes són ben conegudes. El passat 29 d’octubre i dies posteriors, en bona part dels municipis centrals de la província de València i alguns de la Manxa i de Màlaga, eixe fenomen atmosfèric ha demostrat la seua capacitat de destrucció i de causar més de dos centenars de morts, ajudat per edificacions irresponsables i per la incompetència i absència d’alguna autoritat que no estava a on devia el dia apuntat.
Dana és ‘depressió aïllada en nivells alts’, definició no massa entenedora per a la immensa majoria de la gent, però sí coneguda, i més ara i ací, pels desastres i les tragèdies que pot provocar.
Com que és una sigla que es pronuncia com una paraula ordinària, és un acrònim, com ho són Aemet, COVID, ONU, Unesco, Renfe i moltes altres. El seu ús, ja generalitzat, fa necessària la seua inclusió en els diccionaris generals i en els d’especialitat en el vocabulari i expressions pròpies de l’oratge. El Diccionario de la RAE ha registrat fa pocs dies eixa veu, com a ‘depressió en nivells alts de l’atmosfera, que, aïllada de la circulació general atmosfèrica, es mou de manera independent i pot produir grans pertorbacions amb precipitacions molt intenses’. El Diccionari normatiu valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no registra la veu dana, remet al Portal Terminològic Valencià, que l’arreplega com a sigla de ‘depressió aïllada en nivells alts’, que és una definició per a especialistes en l’oratge i en fenòmens meteorològics, però que no informa de com es manifesta ni de les seues possibles conseqüències. En el DNV cal una definició explicativa dels possibles efectes d’una dana, com la que usa per a la gota freda o com l’apuntada més amunt.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb la seua visió aperturista, ha anat incorporant noves paraules al DNV, pel seu ús generalitzat o propi de determinats àmbits, i sense llargues esperes incomprensibles, com alzhèimer, canxa, dòberman, euríbor, escaquejar-se, friqui, gripar, palmar (com a ‘morir’), pilates, postureig, xabolisme i moltes altres, sense que altres diccionaris d’esta llengua les hagen registrades. Les danes, malauradament, estan ja molt presents en la parla valenciana i deuen tindre la consideració de normatives lingüísticament.
Per cert, el motiu de canviar el nom gota freda per dana va ser perquè l’autoritat meteorològica va considerar, fa alguns anys, que anunciar una gota freda era alarmar massa la població possible receptora d’eixa pertorbació i descàrrega plujosa, i des d’Aemet es va decidir adoptar la paraula dana en els avisos meteorològics que pertocava per a que la gent no s’alarmara més del compte. Pareix que la prioritat no era comunicar ni informar, sinó aquietar i assossegar. Els resultats estan a la vista.
…
