Denuncien 5 dies d’espera per a una cita amb el metge de família a la Comunitat

5,1 dies hàbils és l’oratge mitjà que cal esperar per a obtendre una cita presencial amb el metge de família (4,5 dies per a una cita telefònica) utilitzant el web del Servei de Salut de la Comunitat Valenciana o la corresponent app per al mòbil, un termini lleugerament superior a la mitjana nacional (4,9 dies), però molt superior a les 48 hores d’espera màxima que les mateixes comunitats autònomes van fixar fa quatre anys al Marc Estratègic per a l’atenció primària.

De fet, només el 28% d’estes cites a la Comunitat Valenciana compleix actualment este compromís. Són dades que recull una enquesta realitzada entre el 15 de març i el 2 d’abril per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) de 2.261 persones i que revelen les dificultats dels espanyols per accedir al servei més bàsic de la sanitat pública.

Considerant només els dies hàbils (en què el Centre de Salut està obert), i comptant a partir de l’endemà del qual es demana una cita presencial amb el metge de família, les comunitats autònomes amb més temps d’espera mitjana són Catalunya i Madrid, amb 6,9 i 5,7 dies respectivament.

Davant d’elles, comunitats amb terminis molt inferiors, com ara la Regió de Múrcia, on l’espera mitjana és de 2,9 dies; i Castella i Lleó, on arriba als 3 dies. Per part seua, les cites per a una consulta telefònica reuneixen terminis en general molt similars, de vegades fins i tot superiors: a Aragó, per exemple, l’espera mitjana és de 7,5 dies.

L’enquesta d’OCU també recull dades sobre els temps d’espera per a una consulta presencial amb el pediatre, que a nivell nacional és de 2,9 dies hàbils. També hi ha dades sobre les esperes per a una consulta d’infermeria, en este cas com a mínim acceptables per a la majoria de les comunitats autònomes. I és que per a este servei el termini mitjà per a una atenció presencial és molt similar i ronda els 2,2 dies (2 dies a la Comunitat Valenciana), excepte a Catalunya on arriba als 3,9 dies de mitjana, tal com es detalla a la revista OCU Salut de juny.

OCU denuncia que, segons les dades de l’enquesta, amb prou feines el 28% de les cites presencials amb el metge de família a la Comunitat Valenciana (el 32% a Espanya, de mitjana) compleix el compromís d’atenció no urgent en menys de 48 hores que van acordar les comunitats autònomes i el Ministeri de Sanitat al Marc Estratègic per a l’Atenció Primària i Comunitari, publicat al BOE fa 4 anys.

I la situació no és millor en atenció especialitzada: segons dades d’oficials de finals del 2022, l’espera mitjana per a la primera consulta amb l’especialista és de 95 dies (16 dies més que el juny del 2022); i de 120 dies per a una intervenció quirúrgica (7 dies més que el juny de 2022).

OCU llança la campanya Més qualitat, menys esperes per exigir cita en menys de 48 hores a Atenció Primària, tal com van acordar els mateixos serveis públics de salut. Però també perquè l’atenció del metge de família comprenga un temps mínim de 10 minuts per pacient, una reivindicació històrica de l’organització i les associacions professionals sanitàries.

Uns terminis que, a més, s’haurien de poder consultar de manera pública. OCU considera que ha arribat l’hora de començar a reforçar les plantilles, alliberar-les de càrregues burocràtiques i tornar a prestigiar l’especialitat de metge de família, el servei més bàsic de la sanitat pública.

Últimes notícies

Naix a València el primer centre mediterrani d’intel·ligència climàtica d’Europa

La Generalitat ha anunciat la creació del primer Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica d’Europa, amb seu a València, per a millorar la previsió i la resposta davant fenòmens meteorològics extrems a tota la conca mediterrània.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant Manuel Villar assegura que el govern municipal del PP ha oferit transparència i col·laboració en la comissió que investiga possibles irregularitats en l’adjudicació de vivendes de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan i compara esta actuació amb el cas obert a l’Ajuntament d’Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent amb el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern local ha entregat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i acusa l’esquerra de donar lliçons de transparència mentre critica la gestió del cas d’Alcoi.

Villar defensa que el govern del PP a Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d Alacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en l adjudicació de vivendes públiques de Les Naus a la Platja de Sant Joan i ha criticat l actuació de l Ajuntament d Alcoi.

Villar defensa que l’Ajuntament d’Alacant ha sigut transparent en el cas de Les Naus

El vicealcalde d’Alacant, Manuel Villar (PP), assegura que el govern municipal ha facilitat tota la informació sobre la promoció de Les Naus i critica la gestió del PSOE a Alcoy per un cas d’expedient disciplinari a una funcionària.

Villar defensa que el govern del PP en Alacant ha sigut transparent amb el cas Les Naus

El vicealcalde d'Alacant, Manuel Villar, insistix que el govern del PP està col·laborant amb la comissió que investiga possibles irregularitats en la promoció de vivendes públiques Les Naus a la Platja de San Juan i critica la gestió del cas d'Alcoi.

Villar defensa la transparència del govern del PP en la investigació de Les Naus a la Platja de San Juan

El vicealcalde dAlacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb total transparència en la comissió que investiga possibles irregularitats en lajornament de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan, i ha comparat aquesta actitud amb el cas dalcoi.

Quatre excaps d’ETA es neguen a declarar pels atemptats de Santa Pola i Madrid

Quatre antics dirigents d’ETA s’han acollit al dret a no declarar davant l’Audiència Nacional per la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en 2002 i per l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco en 2000 a Madrid.