El Govern d’Espanya destitueix a Paz Esteban com a directora del CNI

La directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha sigut destituïda després de la polèmica generada a conseqüència del ‘cas Pegasus’ i després de 39 anys de treball en els serveis d’intel·ligència, segons han informat fonts del Govern.

Des de la cúpula de l’Executiu els missatges eren molt clars en els últims dies: la decisió estava presa. L’única cosa que faltava era posar-li data, finalment ha sigut hui.

Esteban va comparéixer la setmana passada en la comissió de secrets oficials pel cas Pegasus. Durant la seua intervenció va aportar les autoritzacions judicials per a espiar a una vintena de polítics independentistes, entre ells, el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Segons fonts coneixedores del contingut de la reunió, la directora del CNI es va desvincular en la seua compareixença de la resta d’escoltes, fins a 65, denunciades pels grups independentistes.

La crisi oberta arran de conéixer-se l’espionatge amb Pegasus, un programa espia que, pel que sembla, només poden comprar els Estats, va motivar la suspensió de l’acte públic que estava previst celebrar amb motiu dels 20 anys del CNI.

Una jornada en la qual es volia donar a conéixer millor a la ciutadania aquest organisme, dependent del Ministeri de Defensa, i posar en valor la seua contribució a la seguretat nacional i a la defensa dels interessos d’Espanya en un intent d’oferir una imatge de «proximitat» i «transparència«, segons va assegurar la seua directora.

El Govern va nomenar a Esteban directora del CNI el 31 de gener de 2020. En aquells dies, ella ja estava de facto al capdavant d’aquest organisme clau per a la seguretat nacional, però només de manera interina. Va substituir al general Félix Sanz Roldán, del qual va ser mà dreta, quan aquest es va retirar el juliol de 2019, després de 10 anys de mandat. És la primera dona al capdavant dels serveis secrets espanyols en tota la seua història.

L’eixida d’Esteban obri la porta, segons la intenció de l’Executiu, al final de la crisi del cas Pegasus, una de les més greus d’una legislatura convulsa.

Últimes notícies

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.

Acord per a la jubilació parcial del professorat en la concertada valenciana

Educació i els sindicats de l’ensenyament concertat han tancat un preacord per implantar la jubilació parcial del professorat a la Comunitat Valenciana, amb relleu generacional i finançament públic de les cotitzacions.