Nou rècord d’inflació. L’Índex de Preus al Consum (IPC) es va situar al març en el 9,8% en variació interanual, la seua quinzena taxa positiva consecutiva i el major nivell des de maig de 1985, segons les dades provisionals publicades aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
De confirmar-se la dada, que serà definitiu el 13 d’abril, suposaria un augment de 2,2 punts en la seua taxa anual sobre la variació anotada al febrer, del 7,6%. No es registrava un avanç tan elevat en un sol mes des d’abril de 1977 (+4,3 punts llavors), fa quasi 45 anys, segons l’estadística.
Els increments dels preus de l’electricitat, els carburants i combustibles i els aliments i begudes no alcohòliques, van ser majors aquest mes que el març de 2021, encara que tots els components que mesuren la inflació van augmentar, segons l’indicador avançat.
Quant a la taxa de variació anual de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics), aquesta va augmentar quatre dècimes, fins al 3,4%. En cas de confirmar-se, seria la més alta des de setembre de 2008.
En taxa mensual, els preus de consum van pujar un 3% respecte a febrer, la seua major alça mensual en qualsevol mes des de 2002, quan es va canviar la metodologia per a ajustar millor l’evolució del mercat.
El Govern atribueix un 73% d’aquest alça a la guerra a Ucraïna
L’extraordinària taxa d’inflació de març respon a la pertorbació provocada per Rússia en envair Ucraïna en els mercats internacionals, que van començar a tensar-se des de finals de 2021 per aquesta greu amenaça, fins a condemnar al país literalment a un IPC de guerra durant les últimes setmanes.
“Un 73% d’aquesta alça es deu a l’impacte de la invasió d’Ucraïna sobre els preus de l’energia i els aliments no elaborats”, lamenten fonts del Ministeri d’Assumptes Econòmiques, del qual està al capdavant la vicepresidenta primera, Nadia Calviño.
“Per això és urgent desplegar el Pla Nacional de resposta adoptat aquest dimarts, que permetrà revertir aquesta tendència alcista, frenar l’augment de costos a empreses i famílies i iniciar a curt termini la reducció de la inflació fins a nivells més moderats”, continuen.
La inflació recull l’escalada dels preus de l’electricitat, del gas, dels combustibles, de matèries primeres importants per a la indústria com l’alumini o l’acer i de cereals en els quals Rússia i Ucraïna són actors clau a nivell mundial. I aquest març va afegir els problemes de proveïment per l’atur del transport per carretera, justificat precisament en l’increment dels costos, que va impactar en aliments bàsics com la llet, l’oli o la farina.
El Govern va aprovar ahir en Consell de Ministres el pla de xoc contra les conseqüències econòmiques de la guerra que conté mesures per valor de 16.000 milions d’euros per a contindre en els pròxims tres mesos l’augment de la taxa d’inflació (especialment pels preus energètics) i blindar el ritme de creixement. “És urgent desplegar-ho” per a iniciar a curt termini la reducció de la inflació fins a nivells més moderats, indiquen des del Ministeri.
En aquest sentit, el president del Govern, Pedro Sánchez, s’ha mostrat convençut que el pla nacional de resposta a la guerra permetrà “doblegar la corba (de la inflació) i estabilitzar el cost de la vida“, segons ha indicat durant la seua compareixença en el ple per a informar de les últimes cimeres europea i de l’OTAN, i de les relacions amb el Marroc.
La inflació s’acarnissa amb els més pobres
La inflació s’acarnissa amb les famílies més pobres. Segons diferents estudis realitzats amb dades d’Eurostat per al conjunt de l’eurozona, són les rendes més baixes les que més diners dediquen respecte a la seua despesa total als béns i serveis bàsics, els més tensats.
Concretament, segons calcula l’agència de qualificació de deute Moody’s, la cinquena part amb menys renda disponible de les famílies europees gasta un 15% en aliments i un 7% en subministraments d’electricitat, gas i en diferents combustibles. Mentrestant, les rendes més altes dediquen a aquests mateixos productes només un 11% i un 4%, respectivament, sobre la seua despesa total.
“Aquests productes presenten una demanda molt rígida que dificulta buscar substituts (un pot deixar d’anar de vacances si li ix molt car, però resulta més difícil limitar la calefacció en els mesos d’hivern, per exemple), per la qual cosa la pujada de la inflació està tenint un impacte desigual per trams de renda”, apunta Rita Sánchez Soliva, economista de CaixaBank Research, en un informe recent.
