Un anàlisi coordinat pels professors Álvaro Morote, de la Universitat de València (UV), i Jorge Olcina, de la Universidad de Alicante (UA), ha reunit les aportacions de més de 30 experts internacionals sobre com treballar des de l’aula els fenòmens naturals extrems, com ara inundacions, incendis forestals, erupcions volcàniques o terratrémols.
L’estudi arreplega veus d’investigadors de països com Espanya, Mèxic, Nicaragua, Japó i Austràlia. Tots ells oferixen una mirada multidisciplinària sobre com educar l’alumnat des de camps diversos, com la geografia, la pedagogia, la comunicació o la gestió del risc.
Segons ha explicat Morote, professor titular del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la UV, ‘l’educació és la peça essencial que ha de presidir el conjunt de mesures pensades per a la mitigació del risc de desastres’. Ho situa així per damunt dels avanços en predicció meteorològica, infraestructures de defensa, normativa i gestió d’emergències.
Eines pràctiques per al professorat
L’anàlisi no es queda en un simple recull d’investigacions científiques. Aporta també ferramentes rigoroses i accessibles per al professorat, així com experiències educatives innovadores que ja s’han provat amb èxit en diferents contextos escolars.
El treball incidix en la necessitat d’introduir l’alfabetització en riscos naturals en tots els nivells educatius, des de les etapes més bàsiques fins a les superiors. Esta formació es considera especialment rellevant en l’actual context de vulnerabilitat territorial creixent i d’acceleració de la crisi climàtica.
Com ha indicat Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la UA, ‘si un grup humà que conviu amb el risc no rep educació bàsica sobre perillositat i sobre gestió de situacions extraordinàries, mai es podrà aconseguir la salvaguarda de la vida humana’.
Olcina ha afegit que, ‘inclús amb això, mai es podrà garantir totalment que davant un episodi natural extraordinari no es produïxquen víctimes mortals. Però, si no es desenrotllen accions d’ensenyança efectiva a les poblacions en risc, se seguirà assistint a una comptabilitat dramàtica de defuncions cada vegada que es desenrotlle un perill natural’.
Riscos naturals i informació social
L’anàlisi oferix coneixements bàsics sobre els principals perills naturals i planteja pautes concretes per a la seua ensenyança a l’aula. A més, incorpora les noves fonts d’informació social, com els mitjans de comunicació, internet i les xarxes socials.
En opinió de Morote i Olcina, estes plataformes ‘han de jugar un paper formatiu evitant la difusió de missatges enganyosos o falsos que entorpixen la gestió d’una emergència i l’educació per a la reducció del risc’. És a dir, la informació que rep la ciutadania també forma part de l’estratègia de prevenció.
En este sentit, els dos professors han coincidit que ‘una societat ben formada i informada serà sempre una societat més segura’. Per això defenen integrar l’educació en riscos naturals dins del currículum i de la pràctica docent quotidiana, amb recursos adaptats a cada etapa educativa i a les realitats territorials concretes.
