El 67% dels menors que acudixen als Centres Infantils de Casa Caridad viu atrapat en la precarietat residencial: compartixen pis amb altres unitats familiars, ocupen habitacions de lloguer, romanen en centres d’acolliment temporal o s’allotgen en cases de parents o coneguts. La falta d’una llar pròpia i estable limita rutines, privacitat i possibilitats de desenrotllament.
La xarxa d’escoles de Petxina, Benicalap i Torrent atén este curs a més d’un centenar de xiquets d’1 a 3 anys en situació de vulnerabilitat. La majoria són fills de progenitors jóvens, de 18 a 35 anys, i sense ingressos estables. El recurs oferix educació gratuïta i de qualitat amb servicis que cobrixen necessitats bàsiques: menjador (esmorzar, menjar i berenar), material escolar i uniformes, activitats extraescolars, escola d’estiu i acompanyament social.
Els processos d’admissió del nou curs reflectixen una deterioració respecte a l’anterior tant en vivenda com en ocupació. El 45% de les famílies manca de xarxes de suport pròximes i el 33% és monoparental, la qual cosa incrementa la càrrega de cures i reduïx les opcions per a accedir a treballs o formacions, quan no hi ha ningú que puga assumir els horaris de conciliació.
Empitjorament residencial i laboral
La fotografia residencial és eloqüent: el 67% viu en pisos compartits amb altres unitats familiars, el 24% en habitacions llogades, el 18% en centres d’acolliment temporal i el 17% en vivendes de familiars o amistats. Este mapa d’alternatives obliga a dependre de tercers, genera mudances freqüents i dificulta crear arrelament, amb impacte directe en el benestar dels xiquets.
Només el 3% dels progenitors disposa de vivenda en propietat, amb o sense hipoteca. El 30% residix en lloguer i, dins d’este grup, el 13% arrossega deutes de vivenda o subministraments bàsics, la qual cosa indica fragilitat econòmica i anticipa impagaments, avisos i estrés financer.
El perfil laboral agreuja la situació: encara que el 72% dels progenitors té entre 18 i 35 anys, només el 28% compta amb nòmina regular. La desocupació colpeja de manera desigual, amb un 19% d’hòmens i un 82% de dones sense treball. A més, un 12% de les dones és víctima de violència de gènere, una realitat que suma barreres d’accés a ocupació i a vivenda segura.
En 2024, els centres van atendre 861 persones entre alumnat i famílies, oferint un entorn segur amb intervenció social continuada. L’objectiu és educar en igualtat d’oportunitats, atendre la diversitat familiar i treballar amb els progenitors per a reforçar competències parentals, vincles i valors com el respecte, l’empatia i la solidaritat.
Més enllà de les aules, el Programa Escola Família articula la intervenció amb un seguiment individualitzat en àrees clau: vivenda, ocupació, salut, estrangeria i cobertura de necessitats bàsiques. L’entitat complementa este acompanyament amb formació parental, suport educatiu i la gestió d’ajudes econòmiques pròpies, entenent l’educació primerenca com a palanca de canvi per a estabilitzar a les llars.
Amb més d’un segle de trajectòria, Casa Caridad reafirma el seu compromís amb la infància i amb l’atenció integral a famílies en vulnerabilitat en un context de crisi de vivenda i precarietat laboral a València. La prioritat és sostindre a les llars mentres recuperen autonomia residencial i estabilitat.
