El PP defén que el Consell ha revertit la paràlisi i la falta d’inversió heretades del Botànic en el programa de cribratge de càncer de mama, en resposta a les crítiques del PSPV sobre l’evolució de les proves en la Comunitat.
El desencadenant va ser l’acusació del portaveu de Sanitat del PSPV en Les Corts, Rafa Simó, que sosté que en l’últim any es van realitzar un 4% menys de proves de cribratge. La portaveu popular de Sanitat, Nieves Martínez, replica que la comparació és incompleta perquè 2024 va ser un exercici de transició centrat en reparar el sistema i recuperar capacitats.
Segons Martínez, en arribar es van trobar 11 mamògrafs inutilitzables i una estructura assistencial obsoleta. Eixe escenari, afirma, va provocar incidències i colls de botella que van obligar a prioritzar la reposició d’equips i una reorganització del circuit assistencial per a recuperar el ritme. La substitució d’aparells comporta licitacions, instal·lacions, calibratges i formació de personal, processos que poden alentir temporalment l’activitat.
Reorganització i tecnologia
En eixe procés es van renovar els mamògrafs i es va incorporar intel·ligència artificial a la lectura de les proves. Esta ferramenta, argumenta el PP, permet fer costat als professionals en el cribratge poblacional, homogeneïtzar criteris i reduir temps d’informe, amb l’objectiu de detectar lesions de forma més precoç i disminuir repeticions per lectures inconcluses.
A més, les Unitats de Prevenció del Càncer de Mama es van integrar en els servicis hospitalaris. La integració busca unificar agendes, coordinar a radiòlegs i especialistes i facilitar el seguiment, de manera que les cites i resultats es gestionen amb major rapidesa, menys desplaçaments i menys cites duplicades per a les pacients.
Com a indicador d’eixa reestructuració, Martínez assenyala que entre gener i setembre de 2025 es van fer 10.000 mamografies més que en el mateix període de l’any anterior. Al seu juí, l’increment confirma que el nou model està funcionant i que la modernització millora la detecció precoç en la població diana. La dada, remarca, compara el mateix tram temporal i reflectix l’efecte dels canvis organitzatius.
Encreuament de xifres i context
La dirigent popular emmarca 2021 i 2022 com a anys de recuperació després de la pandèmia i 2024 com l’exercici de correcció d’errors heretats i de posada en marxa de la modernització. Per això, sosté que no és adequat comparar períodes amb models assistencials distints, ja que les substitucions d’equips i els canvis de circuit poden alterar temporalment el volum de proves realitzades.
El PP assegura que el model ja està plenament operatiu, amb equipament renovat, tecnologia de suport i una coordinació més estreta entre unitats i hospitals. Defén que això ha de traduir-se en accés més àgil i segur al cribratge per a cada dona citada i en una reducció progressiva de demores.
La formació popular retrau al PSPV que manipule les xifres i utilitze la salut de les dones en la disputa política, mentres reivindica que el Consell de Carlos Mazón garantix un accés ràpid, segur i eficaç al programa. El debat queda centrat en si el descens que denuncia l’oposició és un retrocés o l’efecte d’un any de transició abans de la recuperació d’activitat.
