El Tribunal Suprem ha declarat inadmissible la querella interposada contra el rei emèrit Joan Carles I per cinc presumptes delictes fiscals contra la Hisenda Pública, presentada el novembre passat per un grup de magistrats jubilats i intel·lectuals. En la seva decisió, el tribunal argumenta que els fets al·legats no són constitutius de delicte o han estat regularitzats i, per tant, no compleixen els requisits per a una nova investigació.
Ja al març, la Fiscalia havia sol·licitat l’arxivament del cas, recordant que havia obert diligències anys enrere però que, després d’una investigació exhaustiva, va tancar el cas el 2 de març del 2022. Cal tenir en compte que aquest arxivament es basava en la manca de noves proves que justifiquessin la reobertura del cas. La decisió del Tribunal Suprem es fonamenta en aquest informe fiscal, que s’oposava a l’admissió de la querella.
Els requeriments judicials assenyalaven que l’emèrit havia comès delictes relacionats amb rendes i donacions no declarades, atributs a fundacions com Zagatka i Lucum. No obstant això, el tribunal anul·la aquesta acusació, destacant que els arguments presentats no aporten res de nou i que la majoria dels acusats han prescrit. Les defensores de la querella sostenien que les regularitzacions no complien amb els requisits legals per a exonar responsabilitats penals, però el Suprem discorda.
Així, es ratifica que, a nivell jurídic, no ha canviat res des de l’arxiu anterior. Aquesta decisió tanca, per ara, la possibilitat de judicialitzar novament els fets relacionats amb la fiscalitat del rei emèrit, que continua generant debat i controvèrsia en el si de la societat espanyola.
