Assegura que d’avalar-se la legalitat de l’amnistia, l’aplicació de la llei penal seria només per a «tontos» i «pobres»
MADRID, 24 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Suprem (TS) acudix per primera vegada al Tribunal Constitucional (TC) per la llei d’amnistia al procés i ho fa pel delicte de desordres públics. Els magistrats asseguren que actuen perquè tenen l'»absoluta convicció» que la norma vulnera «almenys» el dret a la igualtat i el principi de seguretat jurídica.
En una interlocutòria de 49 folis dictat este mateix dimecres, el Suprem acorda plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat després d’estudiar el cas de dos condemnats per desordres públics per uns fets ocorreguts a Girona després de la sentència que va condemnar a l’exvicepresident català Oriol Junqueras i altres líders del procés.
Els magistrats acudixen al TC després d’escoltar a acusacions i defenses: la Fiscalia es va mostrar a favor de consultar al Constitucional; la representació del condemnat, per la seua banda, va dir que no hi havia raons per a fer-ho.
El Suprem sosté que no té «dubte» algun i insistix que té clar que la llei d’amnistia vulnera diversos punts de la Constitució i que acudixen al TC perquè és la seua competència, «en excluisiva», pronunciar-se sobre la legalitat de la norma.
VEU TRACTE DE FAVOR ALS INDEPENDENTISTES
El tribunal considera que la llei d’amnistia oferix un tractament diferent a favor dels qui van delinquir amb el propòsit d’afavorir el procés secessionista català, enfront dels qui van cometre estos mateixos delictes animats per qualsevol altra finalitat.
Els magistrats veuen del tot «arbitràries» les raons que s’adduïxen per a justificar el tractament «clarament discriminatori» que la norma imposa. Fan referència al cas concret i critiquen que es pretenga amnistiar als dos condemnats per llançar pedres contra la seu dels Jutjats de Girona perquè ho van fer en el marc d’una protesta en suport al procés.
Sobre este extrem, recalquen que si les motivacions dels condemnats «hagueren sigut diferents (per exemple (…) en favor de la lliure determinació de la República sahrauí; contra els desnonaments; o a favor, o en contra, de la immigració il·legal) haurien de complir les seues penes».
Així, critiquen que la seua mera opinió «política» els faça «creditors de l’amnistia» i critiquen que se’ls perdone per «donar suport al colp d’estat secessionista que es va emprendre a Catalunya».
A més, afigen que tenen la «convicció» que «les exigències derivades del dret fonamental a la igualtat davant de la llei» no són i no poden ser «més lleugeres o laxes» a Espanya que «les exigibles en el marc del dret europeu de la Unió».
LA LLEI PENAL NOMÉS SERÀ PER A «TONTOS» I «POBRES»
El tribunal conclou que amb la llei d’amnistia el sistema constitucional fins ara vigent «se substituïx pel que gràficament s’ha denominat com una sort d’amnistia permanent revisable, contravenint també el principi de seguretat jurídica i alterant les bases de la convivència democràtica».
El Suprem entén que si es considera legal esta norma, això podria donar lloc al fet que també s’entenguera constitucional qualsevol futura amnistia de nous delictes comesos baix l’impuls d’esta mateixa ideologia o de qualsevol altra.
Al fil, insistix que si s’avala la constitucionalitat de la llei d’amnistia, només seran castigats per este tipus de conductes els qui «no disposen al seu favor de la força política necessària» que redacte una pròxima llei d’amnistia. «L’aplicació de la llei penal només serà llavors segura per als ‘tontos’. I per als pobres», sosté el Suprem.
