València Basket està a un pas d’arredonir una xifra històrica en l’Eurolliga. Després del 77-80 en la pista del ASVEL en la primera jornada, l’equip suma 99 triomfs en la competició i buscarà el número 100 davant el Virtus de Bolonya en el Roig Arena, en la segona data de la fase regular.
L’objectiu transcendix el simbòlic: aconseguir el centenar sintetitza l’evolució del club en el torneig i la continuïtat d’un projecte que afronta la seua novena participació. A més, el contracte firmat per a disputar esta edició i les dos següents aporta estabilitat competitiva i marge per a convertir la regularitat en passos avant. Aconseguir-ho davant la seua afició afegiria un valor emocional i serviria d’impuls en l’arrancada del curs.
Un camí de dos dècades
L’estrena en l’Eurolliga va arribar el 5 de novembre de 2003, com a premi per la conquesta mesos abans de la Copa ULEB. Aquell debut a la Fonteta va portar la primera victòria enfront del Benetton Treviso, amb l’equip dirigit per Paco Olmos i el lideratge de Dejan Tomasevic. Eixe triomf va inaugurar una etapa que, amb alts i baixos, ha anat consolidant la presència del club entre els habituals de la màxima competició continental.
La 2010-11 va marcar el sostre competitiu fins a la data. L’equip va aconseguir els quarts de final i va forçar el quint partit en el seu encreuament amb el Reial Madrid, quedant-se a una sola victòria de la Final Four. El triomf més avançat cronològicament d’aquella sèrie va ser el del quart partit, 81-72 a la Fonteta, amb Svetislav Pesic al comandament i amb Omar Cook i Nando de Colo com a referents en pista. Eixe tram va confirmar que el conjunt era capaç de competir al màxim nivell quan arribaven els moments decisius.
Exigència i marge de millora
La campanya amb més victòries va ser la 2020-21: 19, de la mà de Jaume Ponsarnau, encara que l’equip es va quedar a una de la passada a quarts. Eixe desenllaç il·lustra la duresa del format i el fine que és el marge entre complir i fer el salt. En total, el club ha disputat 211 partits en l’Eurolliga, amb un percentatge de triomfs pròxim al 47%, un balanç que reflectix competitivitat i, alhora, espai per a créixer.
El dol davant el Virtus apareix així com una oportunitat per a firmar un 2-0 d’eixida, col·locar prompte una victòria de valor en la classificació i convertir l’energia del Roig Arena en un factor recurrent. Un triomf reforçaria la confiança del grup i enviaria un missatge de solidesa en la primera corba del calendari.
Amb la continuïtat assegurada a mitjà termini, el repte passa per transformar la constància en resultats de major importància. Aconseguir el centenar no seria un punt final, sinó una fita que marque l’adreça: estabilitzar-se en els encreuaments i tornar a barallar per estar entre els millors quan arribe l’hora de la veritat.
