Carlos Mazón, expresident de la Generalitat, va ordenar al seu Consell el matí de la dana del 29 d’octubre de 2024 que inundaren de dades els mitjans de comunicació per a transmetre, segons ell, sensació d’alerta i calma a la ciutadania.
Ordes i missatges al grup de WhatsApp
En un grup compartit de Whatsapp amb els membres del seu Govern, Mazón va escriure: ‘Vamos a inundar de datos a los medios hoy vale?’. A continuació va afegir altres missatges: ‘Desprende sensación de estar alerta que te cagas’, ‘Y a la gente le calma’, ‘Qué es lo importante’. Estes frases mostraven quina estratègia de comunicació volia aplicar davant la situació de risc per la dana.
Estes comunicacions s’han conegut ara perquè formen part de les converses que tenia el Consell en aquell grup de Whatsapp, abans del ple del Consell d’eixe mateix matí. Segons la documentació del procediment, els missatges es van enviar a primera hora de la jornada, quan encara es valoraven les incidències de l’episodi de pluges intenses.
Declaració i entrega de les converses
Els escrits han arribat al Jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la dana. Este dimecres, la vicepresidenta i qui era consellera de Serveis Socials durant la catàstrofe, Susana Camarero, ha declarat com a testimoni davant la jutgessa instructora i ha acceptat entregar les converses d’este grup de Whatsapp.
La documentació reunix així un relat de la comunicació interna del Govern en aquells moments, incloent les directrius i reaccions dins del mateix xat.
Missatges a primera hora del matí
Abans de la intervenció directa de Mazón, la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, havia advertit la resta del Govern que era a la comarca de la Ribera Alta on la dana estava ‘pegando más fuerte’. Esta indicació situava el focus de la preocupació en una zona especialment vulnerable a les inundacions.
A partir de les 8.15.28 hores, i després d’eixa comunicació, Mazón va escriure diversos missatges en el grup. En ells demanava als consellers d’Educació i Sanitat, José Antonio Rovira i Marciano Gómez, respectivament, que informaren sobre cancel·lacions de classes i possibles incidències en els centres sanitaris.
Objectiu de la recopilació d’informació
La petició buscava recopilar informació detallada sobre tancaments de col·legis i problemes en hospitals i centres de salut. Amb eixa informació, el Consell pretenia valorar la gravetat de la situació i decidir quines mesures anunciar als mitjans.
Dos minuts després, a les 8.17.23, Mazón va llançar el missatge clau en el grup: ‘Vamos a inundar de datos a los medios hoy vale?’. A partir d’ací, va remarcar la importància de la imatge de gestió que transmetia el Govern.
Relació entre informació i tranquil·litat social
Segons els seus propis missatges, el llavors president considerava que donar molta informació ‘desprende sensación de estar alerta que te cagas’. També insistia que ‘a la gente le calma’ i que això era ‘lo importante’. Per tant, vinculava directament l’estratègia informativa amb la tranquil·litat social en plena emergència.
Esta manera de comunicar quedava reflectida en el contingut dels escrits que ara s’estan analitzant en el marc del procediment judicial.
Intervenció en xarxes socials
Més tard, a les 8.53 hores, Mazón va tornar a intervindre en el grup per a corregir una errada en un missatge publicat en xarxes socials. En concret, va advertir a Salomé Pradas que tenia una errata en un tuit que havia publicat en X sobre la situació de la dana en eixe moment del dia.
Després d’esta correcció interna, la documentació consultada no recull més intervencions de Mazón en el grup de Whatsapp durant la resta de la jornada. A partir d’eixe punt, la comunicació en el xat va quedar en mans d’altres membres del Consell i del personal implicat en el seguiment de l’episodi de pluges.
Context en la causa oberta
Tot este intercanvi de missatges forma part ara de la documentació que analitza el Jutjat de Catarroja en la causa oberta sobre la gestió institucional de la dana del 29 d’octubre de 2024, en la qual es revisen decisions, ordres internes i comunicació pública durant aquella jornada.
El cas posa el focus en com es va gestionar la resposta i en el paper que va jugar la comunicació entre els membres del Govern en l’horari immediat de l’emergència.
