El Tribunal Suprem ha confirmat que Escal Underground haurà de tornar 209,7 milions d’euros vinculats al magatzem submarí de gas Castor, situat davant les costes de Castelló, després de l’anul·lació constitucional del decret llei que reconeixia una inversió d’1.350,7 milions d’euros i servia de base per a calcular la seua retribució financera.
El tribunal ha avalat que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) revise d’ofici liquidacions definitives relacionades amb Castor. Esta revisió afecta cobraments ja consolidats, perquè el decret llei en què es basaven ha quedat sense cobertura jurídica després de la sentència del Tribunal Constitucional.
Un decret llei de 2014 va reconéixer a Escal un valor net d’inversió d’1.350,7 milions d’euros. Esta xifra es va utilitzar com a referència per a calcular la retribució financera de l’empresa pel magatzem Castor.
Context jurídic de la decisió
En 2017, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals i nuls diversos preceptes d’aquell reial decret llei. Entre ells figurava l’article 4, que regulava l’operació concreta, per vulnerar l’article 86.1 de la Constitució, relatiu als límits d’ús del decret llei en matèria econòmica.
Com a conseqüència d’eixa decisió, la CNMC va revisar en 2019 les liquidacions definitives de 2014, 2016 i 2017 vinculades a Castor. L’organisme va anul·lar el càlcul de la retribució financera corresponent a 2014 i els drets de cobrament posteriors relacionats amb el dèficit d’eixe exercici.
La CNMC va exigir a Escal el reintegrament de 209,7 milions d’euros, inclosos els interessos generats fins al moment. Esta quantitat correspon als imports ja abonats baix la cobertura del decret llei després declarat inconstitucional.
L’empresa va recórrer aquella decisió davant l’Audiència Nacional. Després d’un primer pronunciament en contra, Escal es va dirigir al Tribunal Suprem. El recurs buscava aclarir si es podia apreciar la nul·litat d’actes ferms i consentits basats en una norma posteriorment declarada inconstitucional, tenint en compte que es tractava d’una norma de caràcter ‘singular’.
En una sentència datada el passat 22 de setembre, a la qual ha tingut accés Efe, el Suprem resol este debat. El tribunal considera que els actes administratius ferms dictats en aplicació d’una norma amb rang de llei que després es declara inconstitucional sí que poden revisar-se d’ofici. Açò és possible quan, per eixa declaració, es queden sense cobertura jurídica i no existix una altra base legal que permeta conservar-los.
Els magistrats subratllen que el caràcter singular de la norma declarada inconstitucional ‘no té per si mateix rellevància’ per a decidir si la seua nul·litat es trasllada als actes dictats en aplicació. Segons la sentència, la clau és la pèrdua de cobertura jurídica d’estos actes.
Amb esta interpretació, el Suprem desestima el recurs de cassació interposat per Escal i confirma íntegrament la sentència de l’Audiència Nacional. Açò valida la revisió d’ofici de les liquidacions i l’obligació de recalcular la retribució financera sense aplicar el valor d’inversió declarat inconstitucional.
No obstant això, el tribunal matisa que este pronunciament no anul·la el dret de l’empresa a percebre la retribució que li corresponga. Així, Escal manté el dret a cobrar allò que li siga degut conforme al règim jurídic aplicable, però sense la base econòmica anul·lada pel Constitucional.
Antecedents del projecte Castor
El Govern va suspendre al setembre de 2013 l’activitat d’injecció de gas en l’emmagatzematge subterrani de Castor. La decisió va arribar després que es registraren centenars de seismes en la zona, que es van relacionar amb l’operativa del magatzem.
En octubre de 2014, l’Executiu va acceptar mitjançant decret llei la renúncia d’Escal a la concessió de la instal·lació. Aquell reial decret llei va establir una indemnització d’1.350,7 milions d’euros per a la companyia.
La norma preveia que eixa indemnització es carregara al rebut del gas durant 30 anys. D’esta manera, el cost del desmantellament i compensació del projecte repercutia sobre els consumidors a llarg termini.
Els bancs Santander, Caixabank i Bankia van adquirir el dret de cobrament de la indemnització que s’havia abonat a Escal. Estes entitats van començar a percebre els pagaments conforme al calendari previst fins que la CNMC va suspendre els abonaments arran de la sentència del Tribunal Constitucional.
Segons la informació facilitada, una situació similar es va produir amb Enagás. L’empresa va rebre quantitats per operar i mantindre les instal·lacions del magatzem Castor en condicions de seguretat després de la paralització de l’activitat.
D’acord amb la CNMC, la declaració d’inconstitucionalitat de diversos preceptes del reial decret llei ‘va privar de base legal les quantitats reconegudes i els pagaments efectuats conforme al mateix’. Esta falta de cobertura jurídica va obligar l’organisme regulador a revisar i ajustar eixos pagaments ja realitzats.
