Francisco Camps i Mónica Oltra han relatat este dimecres en el juí pel conegut com a bulo del Bar España com les acusacions falses de pederàstia han danyat greument la seua imatge personal i pública, així com la de les seues famílies i entorn polític.
Tercera sessió del juí pel Bar España
Oltra i Camps han sigut dues de les víctimes que han comparegut com a testimonis en la tercera sessió del juí pel Bar España, que se celebra al Jutjat de lo Penal plaça 3 de Castelló. En esta mateixa jornada també ha declarat com a víctima l’expresident de la Diputación de Castellón Carlos Fabra, tots mitjançant videoconferència.
En la causa s’acusa sis persones de delictes d’injúries i calúmnies. Inicialment eren onze encausats, però cinc han mort amb el pas dels anys. La vista oral ha tingut este dimecres sessió de mati i vesprada, per la gran quantitat de testimonis i els successius retards que han anat acumulant totes les jornades.
L’origen del bulo es remunta a 1997, quan Reinaldo Colás, ja mort i hui també acusat, va inventar una suposada trama de pederàstia. Segons va relatar, aquella trama incloïa abusos a menors i fins i tot assassinats. Primer va implicar una jutgessa i, després, va anar estenent les seues acusacions cap a nombrosos càrrecs i personalitats públiques. Segons s’ha recordat en sala, el bulo continua circulant per internet quasi 30 anys després.
Carlos Fabra, de 81 anys, ha explicat que ha declarat des de Madrid per problemes de salut. Ha indicat que han sigut les seues filles qui li han refrescat un cas que ell tenia quasi oblidad, però que sí li va causar perjudicis, especialment a la seua dona, segons ha remarcat.
L’expresident de la Diputación ha qualificat el cas d’‘absolut disparate’ i ha insistit que les acusacions eren ‘totalmente falsas’.
‘Una pandèmia d’horror i persecució’
En la seua declaració, l’expresident de la Generalitat Francisco Camps ha assegurat que les acusacions que es van abocar contra ell van suposar ‘una pandemia de horror y persecución’. Ha afegit que el ‘calumniador de origen’ havia de ‘ser consciente de que era imposible y absurdo lo que planteaba’.
Segons ha explicat Camps, es van difondre uns fets falsos ‘dañinos, graves y brutales en el sentido más literal de la palabra’. Ha afirmat que es va buscar ‘hacer el mayor daño social posible’. Eixes informacions, ha subratllat, l’han danyat personal i professionalment, ‘igual que a familiares y amigos’.
Per la seua banda, Mónica Oltra ha detallat com va entrar Colás en contacte amb la Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas. Ha contat que ell insistia a reunir-se amb el departament, i finalment el va rebre el seu cap de gabinet.
A la vista de la informació que Colás aportava sobre una presumpta trama d’abusos a menors, la Conselleria no va vore credibilitat en el relat. Davant d’això, han decidit traslladar el cas a la Fiscalia perquè actuara ‘en un sentit o un altre’ i valorara els fets.
Oltra ha explicat que, a partir d’eixe moment, ‘empezaron a presionarnos de manera brutal con correos, llamadas, mensajes en redes’. Ha afegit que, ‘como no hacíamos lo que pedían, comenzaron un escarnio público’ contra ella, contra l’exconsellera Gabriela Bravo, contra dues directores generals i una directora territorial.
Segons ha relatat, els acusaven que ‘éramos encubridoras y formábamos parte de la trama’. Estos extrems, ha dit, li van provocar ‘ansiedad’ i van minar la seua credibilitat política ‘de manera relevante’.
En l’àmbit professional, Oltra ha assegurat que ‘fue terrible’ i que ‘sirvió de base al juicio que todavía tengo pendiente y todavía me persigue, porque en el fondo es todo un hilo conductor’.
En la sessió de vesprada també ha declarat, com a víctima, la que fora directora general de Infancia y Adolescencia, Rosa Josefa Molero. Ha explicat que se li atribuïen acusacions greus relacionades amb esta falsa trama i que estes l’han afectada de manera important, tant en el pla personal com en el professional.
