El Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat manejava un esborrany del missatge És-Alert a les 18.37 del 29 d’octubre de 2024, dia en què la dana va causar 229 morts a la província de València. L’avís als mòbils de la població es va enviar finalment a les 20.11, 94 minuts després, segons consta en la documentació incorporada a la causa que investiga la gestió d’aquell episodi.
El correu de les 18.37
La Subdirecció General d’Emergències va remetre a la jutgessa de Catarroja la imatge del correu electrònic enviat a la sala del Centre de Coordinació, amb l’assumpte ‘és alert’ i dos adjunts identificats com ‘És alert ribera’ en diferents formats. En eixos arxius figurava una proposta de missatge en castellà, valencià i anglés: ‘Davant les situacions derivades per les fortes pluges en la seua zona, com a mesura preventiva, romanguen en els seus domicilis i estiguen atents a futurs avisos a través d’este canal i fonts oficials’. L’existència d’eixe esborrany acreditava que es treballava en un text d’alerta abans de l’enviament massiu.
El tècnic que ‘va transcriure i va traduir’ al valencià l’alerta difosa a les 20.11, Juan Ramón Cuevas, cap de la unitat d’anàlisi i seguiment d’Emergències, va declarar com a testimoni al juny que el text que es va remetre a la ciutadania li ho va dictar directament la llavors consellera d’Interior, Salomé Pradas, una de les persones imputades en la causa. La magistrada va qualificar en diverses actuacions eixe avís com a ‘tardà‘ i ‘erroni’.
Cuevas va explicar que el plantejament d’enviar un És-Alert va sorgir davant l’eventualitat d’un possible col·lapse de la presa de Forata. Va afegir que cap dels 96 missatges predefinits de la biblioteca d’alertes resultava adequat per a aquella situació, per la qual cosa no es va consultar eixa base en considerar-se que mancava d’opcions útils per a un avís d’este tipus. D’ací ve que s’optara per elaborar un text ad hoc, reflectit en l’esborrany de les 18.37.
Preguntat per què no va advertir que el missatge mancava de caràcter executiu —això és, d’indicacions clares i operatives per a la població—, va assenyalar que la consellera va eixir d’una sala en la qual es trobava amb altres autoritats i que va assumir el contingut ‘per principi de jerarquia‘. El propi tècnic va admetre que no considerava eficaç el text final des del punt de vista operatiu, però va sostindre que no disposava d’informació suficient per a oposar-se al seu enviament.
Amb un balanç de 229 morts, la cronologia i el contingut del Es-Alert s’han situat en el centre de la investigació judicial. La nova documentació fixa una fita temporal —l’esborrany a les 18.37 i l’enviament a les 20.11— que permet valorar si va haver-hi marge per a una comunicació més clara i oportuna i com es van prendre les decisions en aquelles hores crítiques.
