Ferran Torres (Foios, 2000) ha coronat més d’una dècada d’expectatives amb el gol que li ha donat a Espanya el seu segon Mundial, en la final contra l’Argentina del Dibu Martínez disputada este diumenge a New Jersey, i ha culminat així un viatge que va començar jugant al carrer i regatejant als seus gossos al pati de casa.
En Foios, el carrer Major unix la plaça del poble amb el carrer Francesc Corell, on es va criar el davanter, ara ja convertit en heroi de la segona estrela mundial de la selecció masculina. Este diumenge, centenars de veïns s’han reunit a la plaça per a vore la final i celebrar el triomf. El municipi de l’Horta Nord ja ha batejat amb el seu nom el camp de futbol municipal i prompte el nomenarà fill predilecte.
Torres vivia en una planta baixa i jugava al carrer com tants jóvens, però els seus primers partits seriosos els muntava al pati interior de la vivenda. Els seus gossos feien de defenses rivals i ell els regatejava una vegada i una altra. Ara ja no els dribla, però continuen sent part important de la seua vida diària.
De la plaça de Foios a l’Acadèmia del València
Després d’un any jugant a futbito al col·legi, el València CF va captar Ferran per a la seua Acadèmia. Va entrar com a prebenjamí i, amb només set anys, els seus primers entrenadors ja destacaven la seua ambició i una projecció enorme.
Davant la seua superioritat, els tècnics li posaven reptes constants. Per exemple, li demanaven que pegara també amb la cama esquerra. I quasi vint anys després, precisament amb l’esquerra ha trencat el mur que havia alçat el Dibu en New Jersey durant més de cent minuts de partit.
La seua carrera no ha sigut fàcil en l’àmbit personal. Els seus pares, ell electricista i poc aficionat al futbol i ella molt futbolera, es van separar quan Ferran tenia 12 anys. Aquella ruptura va complicar molt la logística per a portar-lo als entrenaments.
Davant eixa situació, el València li va oferir entrar en la residència per a xics que venien de fora, encara que ell era de l’Horta. Conta que es posava a plorar cada diumenge a la vesprada quan son pare o sa mare el deixaven allí després d’haver-lo arreplegat el dissabte per al partit.
Ell mateix reconeix que aquella etapa va ser molt dura, però també que li va fer madurar prompte. Fora del camp, Ferran era molt introvertit i, segons apunta, encara conserva una part d’eixa manera de ser. Sobre la gespa, però, sempre ha sigut un altre.
Pegat a la banda, amb desborde i gol, Torres s’ha consolidat com una de les grans promeses de la pedrera del València. Abans de fer 18 anys, mentres cursava estudis de Formació Professional, ja havia debutat amb el primer equip.
Es va estrenar en Copa del Rei davant el Zaragoza i va repetir en Lliga al camp de l’Eibar, en desembre de 2017. Ja trepitjava els mateixos camps que els seus primers ídols: David Silva, David Villa o Joaquín. Després va afegir Cristiano Ronaldo a la seua llista de referents. El seu primer gol amb el València, com a ‘murciélago’, també va arribar amb l’esquerra.
Exigències en la renovació i eixida traumàtica del València
L’1 de gener de 2018 ja tenia fitxa del primer equip. Va arribar, però, a un conjunt en depressió que mesos després va reflotar Marcelino. L’entrenador asturià va apostar sobretot per jugadors veterans i ni Ferran ni Kang In Lee, l’altra gran promesa de la pedrera, van tindre la continuïtat que esperaven.
Eixa situació es va allargar uns tres anys i va posar a prova la paciència d’un jove amb molta ambició. Quan el seu contracte s’acostava al final, Ferran va plantejar tres condicions per a renovar i va demanar que almenys se’n compliren dos: que el màxim accionista Peter Lim s’implicara en la negociació; ser un dels millors pagats de la plantilla; o convertir-se en un dels capitans del club de la seua vida.
Segons es va fer públic, el club no li va concedir cap d’estes peticions i la història de Ferran al València va acabar en una eixida traumàtica que va omplir titulars. A nivell econòmic, el Manchester City el va fitxar per 23 milions d’euros fixos i 12 en variables. Però la part més tensa va ser social.
El jugador va acusar els veterans del vestidor d’haver fet el buit als jóvens i d’assenyalar-los com a responsables de la caiguda en desgràcia de Marcelino, acomiadat en setembre de 2019. Alhora, Ferran va denunciar que treballadors del club havien impulsat campanyes en xarxes socials en contra seua.
L’arribada al City de Pep Guardiola el va alliberar d’eixa pressió i el seu impacte en l’equip anglés va ser immediat. El tècnic català va donar un impuls clar a la seua carrera. Amb les lesions del Kun Agüero i Gabriel Jesús, li va proposar jugar de ‘fals nou’.
Deixar la banda i centrar-se li va obrir noves opcions en atac. Des d’eixa posició, més pròxima a la porteria, ha arribat el seu històric gol davant l’Argentina en la final mundialista.
Disciplina física i equip personal al seu voltant
De Marcelino i Guardiola, Ferran s’ha emportat també una estricta rutina nutricional. L’asturià el va empentar perquè fóra el cuiner de la ciutat esportiva qui li preparara els menjars diaris.
Ja en Manchester, el cuiner que visitava la casa del seu entrenador també passava per la seua vivenda a les nits per a cuinar-li el sopar. Amb el temps, el davanter ha ampliat eixe cercle de professionals.
Actualment, a banda d’un nutricionista, compta amb un fisioterapeuta personal que l’ha acompanyat durant tot el Mundial, un metge i un psicòleg. El ‘Tiburón’ ha evitat que les dificultats el colguen i s’ha rodejat d’un equip propi d’esportista d’elit que, segons remarca, ja forma part de la seua família.
El sobrenom de ‘Tiburón’ li’l van posar al vestidor del Barça, que va pagar uns 65 milions d’euros pel seu fitxatge en l’hivern de 2021. Va firmar contracte fins a 2027 amb una clàusula de 1.000 milions d’euros que, fins ara, ha frenat qualsevol intent d’injerència externa.
No obstant això, el calendari avança i ja s’apunta que el PSG de Luis Enrique li ha posat l’ull damunt. Com li ha passat en el València, en el City i també en la selecció, al Barcelona ha viscut cicles d’elogis i de crítiques, però Ferran continua a flotació.
Va nàixer un 29 de febrer i, com a curiositat, alguns apunten que els anys bixestos li han recordat que no es pot celebrar sempre. En el seu cas, però, sí que ha trobat motius per a brillar en grans cites.
Luis Enrique va ser qui li va fer debutar amb la selecció absoluta, en un partit a Stuttgart contra Alemanya en 2020. Només dos anys abans s’havia estrenat amb la sub-19 de la mà de Luis de la Fuente.
En la vida de Ferran, molts elements semblen encaixar amb el temps. Si al principi no ho fan, ell mateix ho definix amb una de les seues frases preferides: ‘Lo intentas, te equivocas, te levantas’. Eixa mentalitat i el lema que porta tatuat en un turmell, compartit amb la seua germana Arantxa, resumixen la seua trajectòria: una àncora amb la frase ‘I refuse to sink’, ‘Me niego a hundirme’. Ara, el gol de la final del Mundial és el seu últim exemple.
